Els camps de secà, les masies, els petits nuclis rurals, els carrers dels pobles i les ciutats de les Terres de Ponent formen un escenari amb moltes possibilitats per al cinema i l’audiovisual. Així ho defensen des de Ponent i Acció, l’Oficina de Promoció de l’Audiovisual de les comarques de Ponent.
Una producció audiovisual implica molt més que una càmera i un grup d’actors. Cal trobar localitzacions, tramitar permisos, buscar allotjaments, contractar serveis, organitzar transports, trobar professionals i resoldre tota mena de qüestions logístiques. És aquí on entra en joc el projecte impulsat per l’Ajuntament de Tàrrega amb la participació dels consells comarcals de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell.
L’Oficina actua com a punt de contacte entre les productores i el territori. La seva feina consisteix a facilitar les gestions necessàries perquè una producció pugui instal·lar-se a Ponent i treballar-hi amb les màximes garanties.
El projecte va començar a finals de 2024 com una experiència pilot amb la voluntat d’anar molt més enllà de facilitar permisos o ensenyar localitzacions. Per a Ramon Bochaca, responsable de Ponent i Acció, la idea va començar a prendre forma molt abans, a través del Festival Internacional de cinema Galacticat de Tàrrega. “A mesura que anàvem portant directors d’Itàlia, França, Anglaterra o els Estats Units, els ensenyàvem l’Urgell, la Segarra, la Noguera… i tots quedaven fascinats del territori que tenim”, explica.
Aquella reacció va fer aflorar una possibilitat: si els professionals que arribaven de fora quedaven sorpresos pels paisatges ponentins, potser aquell mateix territori podia convertir-se en un escenari cinematogràfic.
Per entendre l’ambició de Ponent i Acció cal anar més enllà de la idea de film office. Bochaca defensa que l’oficina ha de servir per crear “un nou sector audiovisual que no existia fins ara” al territori. Aquesta és també la raó per la qual el projecte s’ha plantejat des de l’àmbit públic.
Mirar el territori amb ulls de cineasta
“El cinema és l’art de l’engany”, diu Bochaca. “És l’art de fer servir la llum per disfressar un espai i l’enquadrament de la càmera perquè només es vegi allò que vols ensenyar”. Per això, quan una productora busca una localització, no sempre busca exactament el que diu. “Busquen espais, sí, però busquen l’ànima d’aquests espais. Busquen espais que permetin recrear allò que ells volen ensenyar des de la perspectiva del creador”.
Un director pot necessitar que una localització sembli Itàlia, la Toscana o un lloc completament inventat. I és aquí on els paisatges de Ponent poden jugar un paper inesperat. Bochaca posa d’exemple les carreteres i els paisatges de les planes de la zona d’Artesa de Segre. “En funció del punt de vista des d’on miris, tot allò pot ser tranquil·lament una Toscana italiana”, explica.
Ponent ofereix una gran diversitat de paisatges en una distància relativament curta: planes agrícoles, pobles, nuclis urbans, arquitectura tradicional, masies, espais industrials i paisatges rurals que poden adaptar-se a diferents necessitats narratives.
Per donar visibilitat a aquesta riquesa, Ponent i Acció treballa en la identificació i promoció de localitzacions i impulsa accions adreçades específicament als professionals del sector. Entre aquestes iniciatives hi ha els famtrips, visites sobre el terreny que permeten a productores i localitzadors descobrir de primera mà les possibilitats que ofereixen les comarques.
Al llarg d’aquestes visites, localitzadors que han treballat en grans produccions per a Netflix, HBO, Disney+, Movistar+ o Prime Video, entre d’altres, han conegut espais tan diversos com l’antiga fàbrica de Cal Trepat de Tàrrega, el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, el Canal d’Urgell —concretament, el Salt del Duran—, el Castell del Remei o Seró. També han descobert localitzacions més insòlites, com l’antiga discoteca Kipps i el Pou de Gel d’Agramunt o Mas de Colom.
La idea és senzilla: perquè un territori sigui escollit com a plató, primer ha d’existir en l’imaginari dels professionals que busquen localitzacions.
L’audiovisual no només com a cultura, també com a activitat econòmica
Aquesta capacitat d’acompanyament és un dels elements diferencials del projecte. Però el projecte vol que aquesta activitat tingui un retorn. Un rodatge pot mobilitzar hotels, restaurants, empreses de transport, serveis de seguretat, càterings, tècnics audiovisuals i tota mena de proveïdors. Un exemple és el llargmetratge internacional rodat a la Figuerosa -nucli agregat de Tàrrega-, que, segons les estimacions de l’oficina, hauria deixat un impacte d’uns 30.000 euros al territori.
En conjunt, l’oficina estima que durant l’últim any l’activitat vinculada als rodatges ha generat més de 210.000 euros d’impacte, mentre que, des de l’inici del projecte, la xifra acumulada supera els 2,2 milions d’euros.
Més de quaranta rodatges i una xarxa que creix
Durant l’últim any, Ponent i Acció ha registrat 21 rodatges significatius, entre llargmetratges, curtmetratges professionals, videoclips i publicitat. Però la feina comença molt abans que una càmera arribi al territori.
Les peticions per visitar localitzacions o estudiar-ne la possibilitat han estat molt més nombroses i s’acosten a les vuitanta durant l’última temporada. Des de l’entitat, és un creixement que atribueixen, en bona part, a un factor intangible però essencial en el món audiovisual: la confiança.
“El món del cinema és una indústria d’ofici. Hi ha talent, hi ha oficis i hi ha confiança. Quan l’oficina i el territori comencen a guanyar confiança dins del món de la indústria del cinema i l’audiovisual, cada cop els rodatges són més freqüents”, assegura Bochaca.
Ara bé, però si Ponent i Acció vol convertir l’audiovisual en una indústria territorial, l’objectiu no pot limitar-se a portar equips de fora. Una de les seves “obsessions”, en paraules de Bochaca, és precisament el talent local.
A finals de 2025 ja s’havien rodat a Lleida quatre curtmetratges professionals amb equips remunerats, coproduccions i participació de productores del territori. Per a Bochaca, aquest és un dels primers indicadors que el projecte comença a generar una dinàmica nova.
Per això, una de les línies de treball de Ponent i Acció és la formació i professionalització. Durant els primers mesos del projecte s’han impulsat cursos i tallers relacionats amb diferents oficis audiovisuals. Per tant, la intenció és doble; d’una banda, oferir oportunitats formatives a persones del territori, i de l’altra, començar a crear una base de professionals que les productores puguin trobar quan necessitin personal.
També hi ha una feina menys visible: ajudar creadors i productores a moure’s pel complex sistema d’ajuts públics i connectar el sector amb institucions com la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’objectiu és que els recursos públics arribin també al talent que treballa des de Ponent.
Exemples que posen en valor el potencial
Un dels exemples recents és el rodatge del llargmetratge internacional a la Figuerosa. La producció, que va estar possible gràcies a la captació de Ponent i Acció, va comportar la presència d’un equip d’unes seixanta persones durant cinc dies. La pel·lícula, dirigida per un director emergent, s’estrenarà l’any vinent en diferents finestres d’exhibició. Ponent i Acció va participar en diferents fases de la preparació i desenvolupament del rodatge, incloent-hi qüestions relacionades amb allotjaments, permisos i seguretat.
Un altre cas d’èxit és el curtmetratge El túnel de Montclar, dirigit pel junedenc Daniel Sarramona i coproduït per Miquel Romans i per Berta Lacruz, de Bellvís, que també n’és la guionista. L’obra, estrenada el 7 de juny al Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), ha estat rodada a les localitats de Mollerussa, el Poal i Mequinensa, i ha comptat amb un equip de professionals de les terres de Lleida i el suport de la Fundació Canals d’Urgell, els ajuntaments de Mollerussa i Agramunt, Producers Meet Producers, la Trobada de Talents del Galacticat i Plusfresc.
A aquests exemples s’hi suma L’equilibri, el nou curtmetratge del director Joel Munu, produït per Octubre Cinema i coproduït amb Jaibo Films, d’Alacant, reconeguda amb el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental per El Santo. El rodatge s’ha dut a terme als municipis de Vilanova de Bellpuig i Mollerussa, amb el suport i l’acompanyament de Ponent i Acció en la cerca de localitzacions. El projecte compta amb un equip artístic i tècnic vinculat en bona part al territori.
L’obra actualment es troba en fase de postproducció i està previst que iniciï la seva distribució a finals d’any, amb la voluntat de participar en festivals internacionals de curtmetratges i certàmens qualificadors per als Premis de l’Acadèmia.
Matar a un oso, de Movistar Plus+, és una de les produccions més destacades que ha rebut el suport de Ponent i Acció, un programa de dinamització audiovisual impulsat a les Terres de Lleida. Aquesta col·laboració s’emmarca en la injecció de més d’un milió d’euros que la iniciativa ha generat en l’economia local a través de diversos rodatges al territori.
Taxes per rodar al carrer
L’arribada de produccions també planteja la necessitat de regular-ne l’activitat. És per això que alguns municipis han començat a establir taxes per als rodatges en espais públics, i Bochaca, lluny de considerar-ho un obstacle, ho veu com “una eina necessària”.
Abans de l’existència de l’oficina, explica, alguns rodatges arribaven gràcies a contactes personals, sense una estructura comuna per gestionar permisos, taxes o necessitats. I considera que d’aquesta manera “no és beneficiós perquè el territori no se’n beneficia”, afirma. Les taxes, argumenta, poden servir també per establir bonificacions que beneficiïn el mateix territori, i posa d’exemple els rodatges en català o produccions que incorporin talent local, per exemple.
D’aquesta manera, l’administració no només ordena l’activitat, sinó que pot utilitzar-la per assolir objectius culturals i econòmics.
Sis comarques i un projecte que vol créixer
El projecte ha començat treballant amb l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera, però l’horitzó s’amplia abans que finalitzi l’any. En aquesta nova etapa s’hi incorporen el Segrià, les Garrigues i la Segarra, de manera que Ponent i Acció passa a treballar sobre un territori de sis comarques.
Un dels objectius és crear una estructura estable que connecti aquest sector amb la resta de la indústria audiovisual catalana i espanyola. Des de Ponent i Acció també estan treballant en la creació d’un Clúster Audiovisual a Lleida que funcioni com una xarxa on puguin trobar-se productores, empreses de comunicació, professionals, centres formatius, universitats, creadors de videojocs, ràdios i altres agents vinculats a l’audiovisual.
Li preguntem a Bochaca pel futur de Ponent i Acció i el seu impacte en el territori. Ell ho té clar: “Hi haurà un sector molt més fort del que hi ha ara”. Assegura que això podria significar més productores amb seu al territori, més feina per als tècnics audiovisuals i noves oportunitats per als estudiants que ara es formen a Lleida.
Cada any, calcula, al voltant d’un centenar d’estudiants surten de formacions audiovisuals a Lleida. El repte és que no hagin de marxar necessàriament a Barcelona o Madrid per trobar una sortida professional. “Viure del sector audiovisual a Lleida serà molt més senzill que no pas ara”, pronostica.
D’altra banda, l’impacte aniria més enllà. Hostaleria, restauració, seguretat, serveis jurídics, combustible o transport també podrien beneficiar-se d’una indústria que encara està en fase de construcció. “El que estem fent també és ajudar a diversificar l’economia d’una forma bastant potent”.
Amb tot això, potser la pregunta no és només quants rodatges arribaran en els pròxims anys a Ponent. La pregunta és què passarà quan el territori deixi de veure’s a si mateix com un simple paisatge i comenci a mirar-se amb els ulls d’una càmera. Perquè, darrere de cada localització, hi ha una història possible. I Ponent, ara, comença a rodar.
