Els indicadors sobre la fecunditat desitjada a Espanya contrasten clarament amb els de la fecunditat real, i això té com a resultat una de les bretxes més grans de tot Europa. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” Per què les dones no tenen tots els fills que diuen que volen tenir?, a càrrec d’Alícia Adserà, professora i investigadora en la School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton, i Mariona Lozano, del Centre d’Estudis Demogràfics.
Espanya registra una de les taxes de fecunditat més baixes del món (1,3 de fills per dona) i l’edat mitjana de les dones en el naixement del primer fill se situa entre les més altes a escala internacional (30,9 anys).
En aquesta línia, al voltant del 35 % de les dones que han superat l’edat reproductiva òptima haurien volgut tenir més descendència, i aproximadament el 19 % de més de 45 anys no tenen fills. Aquest últim percentatge està per damunt de la mitjana europea i només per sota de països com Itàlia, el Regne Unit i els Països Baixos, que s’apropen més al 20 %.
Els factors que expliquen aquesta bretxa entre fecunditat desitjada i la real són, fonamentalment, les dificultats per assolir l’estabilitat en diferents esferes de la vida: deixar el domicili dels pares, trobar una feina digna i formar una parella estable.
Les condicions econòmiques destaquen d’una manera especial quan es pregunta a les dones quina és la raó principal per la qual no han complert els seus plans de fecunditat. Per tant, la demora a l’hora de formar una família reflecteix l’augment de la precarietat que pateixen les generacions més joves.
Aconseguir la independència econòmica, requisit previ en la majoria de casos per formar una parella estable i per tenir fills, és un primer escull amb què es troben les parelles joves. L’atur juvenil i el percentatge de treball temporal a Espanya se situen entre els més alts d’Europa. Aquesta inestabilitat no sols afecta els adults que tenen una menor formació, sinó també els que tenen estudis universitaris i triguen a trobar una feina que estigui a l’altura de les seves aspiracions.
Polítiques de suport a la natalitat
La baixa fecunditat té importants implicacions polítiques, entre les quals destaca l’impacte negatiu en la sostenibilitat de l’estat del benestar.
A les parelles els és difícil aconseguir que tot estigui encaminat abans de tenir descendència. No obstant això, les polítiques amb què s’ha intentat augmentar la fecunditat a través de transferències d’efectiu a curt termini no han tingut èxit i només han afectat de forma temporal el moment en què s’han produït els naixements.
Els canvis en la conciliació entre vida laboral i familiar, la dedicació de més temps per part dels homes a tasques domèstiques per reduir la «segona jornada laboral» que els espera a moltes dones quan arriben a casa després de la feina, i les millores en el mercat laboral sembla que són els ingredients bàsics per afavorir la fecunditat.
