Estudien que el nivell de plastificants de les begudes ensucrades és cent vegades superior al de l'aigua

Un estudi mostra que, de mitjana, les begudes ensucrades tenen cent vegades més concentració de plastificants que l'aigua, que mostra valors més baixos. Els plastificants, compostos químics que s'afegeixen als plàstics per dotar-los de flexibilitat i durabilitat, provenen tant dels mateixos envasos com del sucre afegit a les begudes. Així ho indiquen els resultats de l'estudi, de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que ha analitzat la presència de plastificants organofosforats en 75 mostres de diferents begudes: aigua, refrescs tipus cola, sucs, vi i begudes calentes.

Concretament, el treball, publicat en la revista 'Environment International', demostra que els nivells més alts de contaminació s'han detectat en els refrescs ensucrats tipus cola, amb una concentració mitjana de 2876 nanograms per litre (ng/L), i per als sucs amb sucres afegits (2965 ng/L), mentre que els nivells més baixos s'han trobat en les mostres d’aigua (20,7 ng/L).

Segons Ethel Eljarrat, investigadora i autora principal de l'estudi, els nivells de plastificants són superiors degut sobretot a la presència de fosfat de 2-etilhexildifenil (’EHDPP), la toxicitat del qual es relaciona amb un major risc de patir alguns tipus de càncer, com el de mama i úter.

D'altra banda, estudis més recents han demostrat la toxicitat de diversos dels plastificants organofosforats, incloent-hi danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat.  

Plastificants, també en envasos de vidre

Per a esbrinar la influència del tipus d'envàs en la procedència d'aquests compostos químics, l'equip investigador ha analitzat begudes de la mateixa marca, però comercialitzats en diferents tipus d'envasos: vidre, ampolles de plàstic, llaunes d'alumini i bric. Els resultats mostren que les concentracions dels plastificants organofosforats són similars, independentment de la marca i del tipus d'envàs. 

Mentre que la presència de plastificants en ampolles de plàstic, llaunes o bric eren esperats per part dels investigadors, també s'han trobat uns nivells de plastificants en begudes en ampolles de vidre que no eren previsibles. Els autors han descobert que la font de contaminació és el recobriment de plàstic que porten les xapes metàl·liques de les ampolles de vidre per evitar el contacte de la beguda amb el metall. Aquest recobriment allibera vuit plastificants cap a les begudes, sent de nou l'EHDPP el compost majoritari.

Considerant el consum de begudes per càpita a Espanya, la ingesta d'aquests plastificants a través de la beguda representa fins a un 10% de la ingesta diària total. "Tot i que aquests estan per sota del llindar de seguretat, hem de tenir en compte que aquests plastificants també ens arriben al cos humà a través d’altres vies d’exposició com la ingesta d’aliments i la inhalació, pel que és necessari realitzar una avaluació completa de la quantitat total de plastificants als quals estem exposats", conclou Eljarrat.