La fragilitat de les persones grans suposa un cost sanitari de més de 1.000 euros mensuals, segons un estudi de la metgessa de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) Laia Gené, de l’EAP Borges del Camp (ICS) i que va iniciar quan treballava al CAPSBE Borrell. «En aquesta recerca demostrem que la fragilitat i les seves conseqüències augmenten l’ús de recursos sanitaris», diu Gené. L’objectiu va ser avaluar l’efecte a llarg termini d’una intervenció multifactorial des de l’atenció primària en gent gran en una situació pre-fràgil, durant 36 mesos i determinar els recursos sanitaris utilitzats i el seu cost. Es van seguir 200 pacients, majors de 80 anys, pre-fràgils, no institucionalitzat (que no viuen en residències).
Un grup d’aquests pacients, el grup intervenció (GI), va rebre una intervenció multidisciplinària de 6 mesos basada en prescriure i practicar de forma comunitària exercici físic, assessorament en dieta mediterrània, valoració de la seva prescripció mèdica en els que estaven polimedicats (prendre més de 5 fàrmacs) i valoració social. Mentre que la resta, grup control (GC), van rebre l’atenció estàndard, és a dir, visites de revisió de malalties cròniques i patologies agudes.
L’edat mitjana era de 88,5 anys i el 64,4% eren dones. El cost sanitari mitjà als 36 mesos va ser de 3.110 euros al grup control i 2.679 euros al grup intervenció.
En el grup control, 1.096,30 eren per a visites a l’atenció primària, 623,1 euros per a cirurgies ambulatòries menors i majors, 399 euros per a visites d’urgències i 221,3 per a proves diagnòstiques.
Els costos en el grup intervenció són menors: dels 2.679 euros, uns 946,7 euros eren per a visites a l’atenció primària, 495,6 euros per a cirurgies i 326,8 euros per a visites d’urgències.
«Això suposa que la intervenció estructurada i multidisciplinària des de l’atenció primària redueix els costos sanitaris a llarg termini», explica la investigadora principal de l’estudi.
A més dels costos, l’estudi ‘Pre Frail 80’ mostra que més del 80% dels pacients tenen 2 o més comorbiditats significatives.
De fet, les principals comorbiditats són hipertensió (74.1%), dislipèmies (48,1%), osteoartritis (43%), osteoporosi (34,1%), diabetis mellitus tipus 2 (20%) i arítmies (15.6%). Les síndromes geriàtriques més freqüents van ser la polifarmàcia (66.7%), pèrdua auditiva (48.9%) incontinència urinària (42.2%) i pèrdua de visió (37%).
Tot i que el GI presenta major taxa de comorbiditats que el GC, el cost sanitari del grup d’intervenció és menor. Així, s’observa la tendència que una intervenció d’aquestes característiques en pacients amb més de dues malalties cròniques redueix el cost sanitari.
Per a la doctora Gené, la naturalesa multifactorial de la fragilitat fa necessari que les intervencions també siguin multifactorials i dissenyades segons diferents components (exercici, nutrició, social i farmàcia) i des de l’àmbit comunitari i, per això, diu, el tractament i seguiment «ha de ser des de l’atenció primària».
La metgessa destaca que els resultats mostren que una intervenció multifactorial des de l’atenció primària «no només redueix els costos sanitaris en fragilitat, sinó que també millora l’estat de salut, la qualitat de vida dels pacients i ajuda a prevenir la fragilitat».
