Eurofund avala la legalitat del planejament i la tramitació del SUR-42

REDACCIÓ

Publicat:

03-07-2021

Temps aproximat de lectura:

Eurofund Parc Lleida, una de les empreses que promou el parc comercial i d’oci de Torre Salses, disposa d’un informe que re- futa clarament els arguments de l’estudi que el Comú de Lleida va presentar el passat dia 23 a la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida i que va ser l’excusa de l’equip de govern per suspendre la tramitació dels expedients urba- nístics del SUR-42 de Torre Salses.

L’informe d’Eurofund, elaborat pel catedràtic de Dret Administratiu, Joan Manuel Trayter Jiménez, desmenteix de forma rotunda que a la Modificació del Pla Parcial del SUR-42 li manqui l’avaluació ambiental estratègica. Coincideix clarament amb els dictàmens dels funcionaris de la pròpia Paeria i també amb els informes favorables que van fer tant l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA) com la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTULL).

Igualment, l’estudi detallat del catedràtic en Dret Administratiu corrobora el criteri que ja va anunciar Eurofund, és a dir, que la legislació catalana eximeix als promotors de fer una avaluació ambiental estratègica quan es tracta d’una modificació de pla parcial en sòl urbà que no té efectes significatius sobre el medi ambient. En cas contrari, durant l’elaboració i tramitació del planejament durant els anys 2016 i 2018 ja s’hauria alertat i subsanat la mancança.

L’estudi desmunta els arguments del Comú de Lleida, que insinua que la Paeria havia de desoir o desatendre la legislació catalana vigent.

L’informe de Trayter Jiménez afirma que “en estricta aplicació de la legislació vigent (Disposició addicional 8a Llei 16/2015 i art. 5 Llei 21/2013), la Modificació del Pla Parcial del sector SUR-42 NO havia de ser objecte d’avaluació ambiental estratègica (ni ordinària ni simplificada) al tractar-se d’un instrument de planejament urbanístic derivat que es refereix solament a sòl urbà que NO té efectes significatius sobre el medi ambient”. L’expert afegeix que aquest argument ja va quedar explícitament validat en els informes de l’OTAAA i de la CTULL.

Analitza amb detall els expedients, especialment la modificació del Pla Parcial del SUR-42, “per arribar a la conclusió que aquest instrument de planejament NO té efectes significatius en el medi ambient, tal i com han estat definits per la legislació estatal bàsica, en la mesura que no provoca cap alteració de caràc- ter permanent o de llarga durada en relació a la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, la terra, el sòl, el subsòl, l’aire, l’aigua, el clima, el canvi climàtic o els bens materials, inclòs el patrimoni cultural (art. 5.1.a i b Llei 21/2013)”.

L’informe que disposa Eurofund també deixa clar que la Paeria està obligada a atendre la legislació catalana vigent i que no hi ha cap supòsit que permeti una causa de nulitat de l’expedient o de revisió d’ofici del mateix i que “una sol·licitud de revisió formulada en aquests termes hauria de ser desestimada ad limine per l’organ competent, per no tenir manifestament fonament (art. 106.3 LPAC); i la inocació d’un procediment amb aquesta finalitat podria ser considerada un exercici abusiu d’aquesta potestat administrativa de caràcter excepcional”.

Pel catedràtic Joan Manuel Trayter, qüestionar en aquest moment del procés administratiu i urbanístic la globalitat de la tramitació genera greus il·legalitats: “La decisió incorre, en cas de produir-se, en una desviació de poder màxima o grollera, ja que s’utilitzen les potestats urbanístiques concretes d’examen y aprovació del projecte de reparcel·lació per a finalitats alienes a l’interès general basat en qüestions examinades ja aprovades i no impugnades en moment processal, vulnerant així els articles 106 y 9.3 de la Constitució”.

“Una desviació de procediment, doncs, pretén atacar la normativa amb rang legal aprovada pel Parlament de Catalunya mitjançant un procediment extraordinari que és la revisió d’ofici absolutament inadequat per aquestes finalitats, atacant les bases i fonaments de l’Estat de Dret (artícle 1 de la Constitució), de la seguretat jurídica i de la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics (artícle 9.3 de la Constitució). Aquesta decisió, en cas de produir-se, podria constituir un delicte de prevaricació, previst en l’article 404 del Codi Penal”, assegura Trayter Jiménez.