Les dones podran fer de fallaires el pròxim 17 de juny a la Pobla de Segur. Així ho van decidir ahir per majoria els socis i sòcies de l’Associació Cultural de Fallaires i Pubilles de la localitat del Pallars Jussà, la primera a obrir el calendari de falles. L’entitat va fer ahir una assemblea extraordinària (a porta tancada i sense presència dels mitjans de comunicació) per decidir sobre la petició de dos noies de 18 anys que havien reclamat baixar les falles.
El sí es va imposar en les dos preguntes que van votar els participants de l’assemblea: si qualsevol persona pot ser fallaire i si estaven d’acord que qualsevol persona pugui ser pubilla. D’aquesta forma, es mantindrà la tradició pel que fa a la vestimenta. Els que baixin de la muntanya amb les torxes seran vestits de catalanet, siguin homes o dones, i les seues parelles (del sexe que siguin) els esperaran a baix amb el vestit de pubilla. Fins ara, el rol del fallaire era exclusiu d’homes, però segons l’associació perquè mai abans una dona no havia demanat de participar-hi. Les sòcies que han promogut aquest canvi van mostrar ahir la seua satisfacció i confien que “cohesionin més la festa i la facin més gran”. En la seua petició a la junta, aquestes joves van reivindicar que les tradicions han d’evolucionar com ho fa la societat i adaptar-se a les noves circumstàncies.
La baixada de falles a la Pobla de Segur, amb més de setanta anys d’història, és la primera que obre el calendari d’aquesta tradició ancestral a la zona del Pirineu declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco i en les quals la presència femenina s’ha normalitzat.
La presència femenina va en augment a la Setmana Santa
La presència femenina en la celebració de la Setmana Santa és indiscutible. Encara que sí que ho és el seu paper en els càrrecs importants de les confraries i els diferents passos que formen part d’aquesta tradició. En el cas de Lleida, el rol de gènere té un seguiment desigual. D’una banda trobem passos formats només per dones, com és el cas de la Confraria de la Pietat, de l’Associació de Veïns de Jaume I, on elles són les úniques portadores de la imatge de la verge en la processó del Silenci (dijous a la nit) i el Viacrucis de divendres. Una situació que es repeteix des de fa trenta anys.
En aquestes mateixes processons, a la Confraria del Crist de l’Agonia quatre dones formen part dels qui porten la imatge. Aquest any han estat tres les que han sortit en processó, ja que la quarta no ha pogut per motius professionals. Són Lorena Fuste, María Ángeles Macías i Marta Palma. A més, el pas de la confraria en la processó del Silenci va ser dirigida aquest any per una dona. En aquesta confraria la participació de la dona ronda el seixanta per cent entre portadores, penitents i la secció de mantellines.
Tanmateix, hi ha altres figures clau de la Setmana Santa lleidatana on no participen dones, com són els Armats (sí que ho fan en la preparació de la processó) i en algunes poblacions, en les Caramelles.
