Les evidències que la ingesta excessiva de sucres lliures i d’assimilació ràpida està relacionada amb l’obesitat i el risc de problemes de salut associats a ella són cada vegada més contundents. Per això l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert la ferma recomanació de limitar el seu consum perquè no representin més del 10% de l’aportació calòrica diari a la nostra dieta i recomani que no sobrepassi el 5%.
No obstant això, per als consumidors no resulta senzill aplicar aquesta mesura. Les deficiències en l’etiquetatge, l’arrelament cultural del dolç, i sobretot una sèrie de falsos mites que envolten al sucre, no permeten als consumidors distingir de forma clara els sucres que estan presents en els aliments de forma natural i dels afegits de manera artificial durant el processament d’alguns aliments.
Per tot això, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) vol advertir als consumidors sobre sis falsos mites que envolten al sucre:
S’han d’eliminar tots els sucres de la dieta
Sovint els consumidors reben missatges sobre la conveniència d’eliminar tots els sucres de la dieta sense matisos, el que pot conduir a eliminar no només els aliments amb sucres afegits, sinó aquells altres que tenen sucre de forma natural en la seva composició (com la fruita i verdura sense liquar, triturar o esprémer, o la llet.). No obstant això, OCU recorda que es considera provat científicament que els sucres simples que es troben en aquests aliments no tenen efectes adversos per a la salut i que no hi ha cap motiu, més aviat a contra, per deixar de consumir-los.
El sucre bru, l’integral, el mascavat o la panela són millors que el sucre blanc
OCU assenyala que tots aquests sucres contenen la mateixa substància, la sacarosa, i per tant, tots tenen les mateixes calories. L’únic que varia és el procés d’obtenció, que amb el procés de refinació varia l’aspecte i la textura. El sucre no refinat, té una petita proporció de minerals i vitamines en quantitats tan mínimes que no aporten cap benefici. OCU adverteix el risc afegit que suposa pensar que aquests sucres són més saludables i afegir més quantitat que de sucre blanc.
L’etiquetatge ajuda a saber si un sucre és afegit o del propi de l’aliment
Per als consumidors no resulta fàcil distingir entre el sucre naturalment present en l’aliment i l’afegit, ja que molts fabricants no els diferencien en l’etiquetatge. D’altra banda, l’ús d’al·legacions per part de la indústria també dóna peu a confusions. Productes que amb la frase «sense sucres afegits» no impedeixen l’ús d’edulcorant o fins i tot preparats de fruites (pasta de dàtil o suc de poma) per aconseguir dolçor sense aportar gairebé cap benefici.
Hi ha alternatives endolcidores més saludables que el sucre
OCU adverteix que altres endolcidors alternatius com la mel, xarop d’auró o xarop d’atzavara, contenen gairebé tant sucre com el sucre mateix i tenen un perfil calòric molt semblant i unes poques traces d’altres nutrients que no arriben per justificar la seva fama de «més saludables», ja que des d’un punt de vista nutricional, les diferències són molt poc significatives.
És millor substituir el sucre afegit per edulcorants
L’ocupació d’edulcorants no nutritius o amb molt baix valor calòric com la sacarina, l’aspartam o l’estèvia poden ajudar a reduir el consum de sucre. No obstant això, OCU assenyala que diversos estudis han demostrat que aquest reemplaçament no aporta cap benefici en el control del pes perquè no ajuda a educar el paladar i orientar el seu interès cap a un altre tipus de sabors, el que a la llarga segueix dificultant evitar la temptació, a més de fer perseverar en hàbits nutritius poc saludables, com consumir refrescs edulcorats en lloc d’aigua.
Prendre molt sucre pot tornar-me diabètic
OCU destaca que, fins al moment, no s’ha pogut establir una relació directa i inequívoca entre un consum elevat de sucres i l’augment de probabilitats d’aparició de diabetis de tipus 2. No obstant això, sí que s’ha observat que una alta ingesta de sucres afegits és un factor desequilibrant de la dieta i afavoreix el desenvolupament d’obesitat i sobrepès que, al seu torn, sí que és un clar factor de risc per al desenvolupament de diabetis mellitus.
