La vuitena edició del Festival de Pasqua de Cervera va tancar ahir després de rebre més de 1.800 espectadors, xifra similar a la de l’any passat. El director artístic, Josep Maria Sauret, es va mostrar molt satisfet amb el resultat i va assegurar que “aquests dies Cervera s’ha convertit en l’epicentre de la música clàssica catalana amb la revitalització i valoració dels seus compositors i intèrprets”. Tant Sauret com l’alcalde de la capital de la Segarra, Ramon Royes, van destacar la importància de la pròxima edició del Festival de Pasqua, que coincidirà amb el títol de la capitalitat de la cultura catalana de Cervera. Segons Royes, “aquest certamen és imprescindible per mantenir viu tant el llegat dels compositors catalans com per impulsar i donar cobertura a nous creadors i intèrprets del país”. Sauret va avançar que “el Festival de Pasqua serà un dels eixos centrals de la capitalitat de la cultura”, per la qual cosa es potenciarà encara més. Sauret no es va mostrar preocupat pel festival de música clàssica que tindrà lloc el 2019 a Barcelona ja que “són dos projectes diferents” i va recordar que “per a la Generalitat i la Paeria el Festival de Pasqua de Cervera és una de les seues apostes estratègiques per a la promoció de la música clàssica catalana”.
El festival va acabar ahir a la tarda amb un concert a l’església de Sant Agustí a l’orgue Francesco Tepatti del 1895, al qual va donar vida l’italià Guido Iotti. Aquest va transportar el públic del barroc a la modernitat amb obres de Fray Antonio Martin i Coll, Narcís Casanoves, el pare Robert de la Riba, Ramon Carnicer i Xavier Montsalvatge. Iotti va acabar el concert amb una composició pròpia per al festival que va titular L’O… com balla (2018).
Cervera ha acollit el Festival de Pasqua entre el 22 de març i l’1 d’abril amb deu produccions (set estrenes absolutes) en dotze concerts, més de 1.000 minuts de música en directe de la mà de més de 22 intèrprets en 6 espais d’actuació. Una de les principals novetats va ser la creació de la figura del Padrí del festival, que va recaure en el mestre Antoni Ros Marbà coincidint amb el vuitantè aniversari.
