Frederic Simó: escoltar el ferro i forjar poesia a cops de martell

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
06-04-2018
Actualitzat: 23-04-2018 11:17
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Frederic Simó: escoltar el ferro i forjar poesia a cops de martell

Expliquen que una vegada, un rei volia saber quin era l’ofici més important de tots, quin era el “rei dels oficis”. Els diferents artesans van defensar la seva tasca i el governant va reconèixer que el sastre era capaç de fer un vestit amb el seu talent i una agulla o que el pagès feia brotar de la terra els aliments. Però quan va tornar a demanar un nou encàrrec, el rei va haver d’esperar que el pagès reparés les seves eines i el sastre, anar a que li fessin una nova agulla. El monarca va veure clar que sense el qui feia les eines cap dels altres oficis podia continuar. El forjador era el “rei dels oficis”.

La història l’explica el Frederic Simó rodejat de peces de ferro al seu taller de Juneda. El conte posa en valor la feina que fa i que continua després de tres generacions. El seu avi era forjador i el seu pare va haver de dedicar-se sobretot a la serralleria perquè el moment el va requerir centrar-se en la part més industrial de la feina amb el ferro. Però el Frederic Simó ha fet un aliatge i es permet gaudir de la part creativa, que és la que més li agrada de ser forjador. Al 2009, la Generalitat li va atorgar la distinció d’Artesà. I el ferro li dóna conversa cada dia. “Vaig tenir la sort de poder fer els estudis de forjador a l’Escola Ondara de Tàrrega. Allà una de les moltes coses que em va ensenyar el mestre Josep Castellà és que per fer bé aquesta feina cal conèixer la matèria que treballes”, explica Simó, que és conscient del contrast de la duresa del ferro amb la poesia que pot sorgir-ne de les creacions: “Has de conèixer els seus moviments, els seus sons, la forma com està fet. Només amb el soroll ell et diu el que necessita. L’acer està format per fibres interiors i si el forces, l’acabes trencant. Passa com quan vols doblegar el colze cap a fora”. Per a aquest artesà del ferro, modelar-lo per aconseguir qualsevol forma exigeix escoltar la matèria: “És una conversa entre el ferro i tu, mano a mano, li has d’explicar què vols fer i ell ha d’entendre-ho; quan el tractes com vol que el tractis, et deixa fer el que sigui”.

Flexible i dur, rígid i mal·leable alhora. Així és la matèria amb què treballa la forja, però també és així la mateixa feina. El Frederic Simó ha de trobar en cada obra l’equilibri entre la delicadesa i la resistència. Escalfar a prop de mil graus el tros de ferro que vol convertir en drac o en rosa o en metàfora, picar amb el martell per donar-li forma aturant-se en el moment en què s’ha refredat i tornar al carbó per acabar a l’enclusa de nou. L’avantatge és que pot fabricar-se les eines que necessita. No en va el forjador és el “rei dels oficis”!

I així, controlant la duresa i la força i escoltant la delicadesa del ferro, aquest fill i net de forjadors té repartides obres per molts indrets. Va sentir l’honor de fer real l’escultura en homenatge al desaparegut Antoni Palau que el Lleida Esportiu té a la nova porta d’accés al camp d’esports per recordar l’exjugador. Un gran número 7 dissenyat per Òscar Sarramia i fet amb acer Cor-Ten, que es caracteritza per l’òxid que es desprèn de forma natural i que protegeix l’escultura de les inclemències meteorològiques, li va suposar setmanes de feina i una satisfacció personal. "Al final, el forjador el que aconsegueix és que un tros de ferro que no li diria res a ningú es converteixi en un element que transmeti coses, que t'aturi quan passes", explica Simó. "El que fem és donar-li vida al ferro".

També sent un orgull especial per la seva intervenció als Antics Rentadors de Juneda. L’espai es va restaurar fa uns anys i, més enllà dels safarejos de pedra, calia donar valor a una antiga canonada que portava l’aigua des del canal de la Femosa. I Frederic Simó va encarregar-se de posar-hi les baranes. Només atansant-se es veu que són de ferro, perquè l’art amb la forja fa que semblin cordes, les sogues que es feien servir a mitjans del segle passat.

Juneda és un dels llocs on més obres d’aquest forjador artesà podem trobar: l’escultura de la plaça de les Tres Creus, la que commemora la trobada nacional de capgrossos o les baranes de l’escola de música. A banda dels encàrrecs particulars, també ha deixat la seva petjada a poblacions com Lleida o Castejón de Sos.

“El treball amb el ferro no s’ha deixat mai de valorar”, assegura Simó, “però la societat va tirar cap a unes línies que oblidaven la forja”. Lamenta que el sector de l’arquitectura i la restauració no hi recorrin més, no arrisquin més en la inclusió d’aquest art en les construccions. De fet, insisteix que quan els professionals veuen que baranes forjades de fa un segle mantenen les característiques intactes, és quan valoren realment les possibilitats. Diu que un cop, un arquitecte li va dir: “Tenim un problema, nosaltres i vosaltres: no sabem que existiu”.

No hi ha límits a la forja

“Arquitectònicament, el tema de la forja pot donar molt més del que dóna i el gran exemple és Gaudí”, remarca Simó. “No hi ha impossibles a la Sagrada Família, és espectacular. Perquè no hi ha límits a la forja. Jo no els he trobat. Si domines el ferro sabent què vol, es pot fer el que sigui. Ell t’ho explica sempre”.

I així -res més a dir- continua picant amb el martell contra el ferro roent el Frederic Simó a l’enclusa. Fent poesia a cops. Llarga vida al rei dels oficis.

Comparteix

També t'interessarà