Fumar durant l’embaràs s’associa amb canvis en els patrons de metilació de l’ADN de la placenta i molts d’aquests canvis estan associats amb un pitjor desenllaç del part, segons mostra un estudi coliderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’estudi s’ha fet en col·laboració amb la Universitat d’Emory (Atlanta). Els resultats indiquen que aquests canvis en metilació poden afectar l’expressió de gens implicats en respostes a factors ambientals, creixement i inflamació, la que cosa explicaria l’impacte sobre el creixement fetal. La investigació s’ha publicat a ‘Nature Communications’. A Europa, al voltant d’una de cada deu dones fuma durant l’embaràs.
Les exposicions ambientals al tabac poden induir canvis epigenètics, és a dir, modificacions químiques en el genoma que alhora afecten l’expressió de gens. Una d’aquestes modificacions és la metilació de l’ADN, que ocorre principalment en llocs on hi ha una citosina seguida d’una guanina (llocs CpG). En l’estudi es van proposar caracteritzar l’impacte del tabaquisme matern en l’epigenoma de placenta mitjançant una metaanàlisi de set estudis de cohort independents del consorci PASTURA, que inclouen un total de 1.700 mares d’Austràlia, França, Espanya, el Canadà i els Estats Units. La metaanàlisi van identificar 433 llocs CpG associats amb tabaquisme durant l’embaràs, dels quals gairebé la meitat estaven associats a part prematur o menor pes o alçada en néixer.
L’equip investigador va explorar les conseqüències funcionals d’aquestes associacions i va trobar que alguns d’aquests CpG estan en o prop de gens que responen a factors ambientals, regulen l’activitat inflamatòria, assenyalen a través de factors de creixement o estan implicats en la salut cardiometabòlica. Finalment, la comparació entre aquests resultats i els d’una metaanàlisi prèvia usant sang de cordó umbilical, suggereix que, en termes de metilació de l’ADN, la placenta respon al fum de tabac de manera única i específica.
