L’olor de cafè va inundar ahir un any més l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida a l’acollir la desena edició del Concurs Barista, en el qual sis estudiants van competir per ser el millor sommelier cafeter de Lleida. Els participants es van sotmetre amb molta il·lusió a l’examen mil·limetrat dels cinc jutges que van analitzar cada un dels seus passos.
Els sis van tenir 16 minuts per preparar quatre expressos, quatre capuccinos, dos combinats de cafè sense alcohol i dos combinats amb alcohol. I tot plegat sota una posada en escena original i creativa, conforme amb la música elegida per acompanyar els seus moviments davant de la cafetera. Les combinacions, amb fins a set ingredients, feien de fil conductor de la història, algunes de somni. Una de les concursants va escenificar les seues propostes basant-se en el conte d’Alícia al País de les Meravelles. També n’hi havia d’exòtiques, com el Nepal.
Després d’una jornada intensa, un públic entregat i sota la lupa dels jurats, Albert Graells, guanyador de la novena edició, també es va proclamar vencedor i, al costat de Roger Puigdomènech, que va quedar en segon lloc, competiran en l’edició catalana. El campionat és organitzat pel grup lleidatà Cafès Batalla, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida i el Fòrum Cultural del Cafè. L’objectiu: impulsar l’art de preparar i servir cafè entre professionals i consumidors. “El cafè és l’últim record que ens emportem quan mengem en un restaurant i cada vegada estem més conscienciats d’aquesta importància”, va assenyalar ahir Xavier Batalla, responsable de màrqueting del grup cafeter. Amb la intenció de formar sommeliers del cafè, l’empresa té un conveni amb l’Escola d’Hoteleria per formar cada any seixanta alumnes. “Volem professionalitzar el sector”, va assenyalar.
Excrements, l’origen dels millors cafès del món
El cafè és una necessitat per a alguns i un vici per a d’altres, però no tots són iguals. Com el vi, n’hi ha de tots els gustos, colors i sabors. I també per a tota mena de butxaques. L’origen dels més cars pot resultar estrany, però una tassa es cotitza a l’alça.
És el cas del Black Ivory Caffe, un gra de cafè processat a l’estómac d’elefants a Tailàndia. Els seus productors el recullen dels seus excrements. Una cosa que pot no agradar-nos, però una tassa pot costar 70 dòlars.
El segueix el Kopi Luwak, amb un preu mitjà de 60 dòlars la tassa. Tampoc té un origen agradable, ja que s’extreu de les deposicions d’un animal, el luwak (o civeta de palmera comuna), a Indonèsia.
Més enllà del preu, el sector cafeter reivindica la necessitat de professionalitzar la cultura del cafè i oferir baristes experts en aquest producte. “Cada vegada hi ha més cultura entre els joves i a l’escola ens trobem amb un nivell molt alt i propostes molt originals”, va assenyalar ahir Xavier Batalla.
Aquest reclam que el cafè sigui bo fa que n’augmenti el consum. I per això el concurs de baristes és important. La formació que ofereix el Cafès Batalla als alumnes de l’Escola d’Hoteleria desgrana tots els secrets de l’or negre, des de la planta fins a la taula. El sabor és una de les claus, però no la més essencial. La preparació, la presentació i la combinació d’ingredients ajuden a crear una bona tassa de cafè. “Si tenim un producte de qualitat, disfrutarem més assaborint-lo”, va dir Batalla.