Josep Maria Gardeñes va obtenir aquest dilluns el suport unànime de l’assemblea general de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COLL) per assumir la presidència d’aquesta patronal lleidatana. Substitueix Joan Simó, 32 anys vinculat a la COELL i després de 21 anys al capdavant d’aquesta. Simó va dir que deixa la direcció «a les bones mans» del seu «amic, que crec que continuarà amb la tasca, però al ser més jove ho farà amb idees renovades». Gardeñes, per la seua part, va centrar els objectius en diverses àrees: continuar promocionant el teixit empresarial de Lleida i impulsar-ne la innovació, posar l’accent en la formació tant de directius com de treballadors i seguir amb la tasca d’assistència empresarial i de negociació dels convenis col·lectius.
Va explicar que es mantenen quatre vicepresidències per a les federacions. Continuen en els càrrecs Montse Pujol Torrent, Jaume Obiols Bonet, Josep Maria Pelegrí Chavarria i Pere Roqué Oró. Hi entren, per la seua part, Josep Maria Lacambra Torres com a secretari i Manel Biosca Bell-lloc com a tresorer. Gardeñes va indicar que encara no han pres una decisió sobre la possibilitat de cobrir o no la vacant a la gerència de la COELL, les tasques de la qual cobria Joan Simó des de principis d’any, després de la marxa d’Estanis Felip. Va lligar la decisió a aspectes econòmics recordant que «totes les associacions passem dificultats econòmiques i si ho considerem oportú» contractaran un nou gerent.
L’assemblea i el relleu al capdavant de la COELL va comptar amb la presència del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, que va destacar la normalitat en els canvis al capdavant de les organitzacions empresarials provincials i la seua pròpia reelecció. Al ser preguntat pel fet que alts càrrecs empresarials estiguin liderats per catalans, com la CEOE o la Cambra de Comerç d’Espanya, Gay de Montellà va desvincular aquest fet del procés sobiranista. Va apuntar que Joan Rosell i Josep Lluís Bonet, que presideixen aquestes organitzacions, representen la bon fer de l’empresariat català, així com el seu codi ètic i la feina ben feta, va afirmar, en el camp de la internacionalització de l’economia.
