⏯️ Garriga, sobre la petició d'inhabilitació: "Cap sorpresa. La justícia segueix fent política"
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Miquel de Santiago-
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reconeix que "no ha estat cap sorpresa" que la fiscalia li demani un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència pel referèndum de l'1 d'octubre quan era directora de Serveis del Departament d'Economia. "Segurament la notícia és que no és notícia perquè la justícia no fa justícia sinó que segueix fent política", ha lamentat. Garriga ha afegit que s'havia assabentat feia una hora de la petició del ministeri públic i que s'ho havia "d'acabar de llegir". Tot i això ha avançat que "no és una bona notícia ni pel país ni per a ningú". Ho ha dit des de Lleida, on aquest divendres ha presentat al Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida les noves adquisicions de la Col·lecció Nacional.
La fiscalia demana set anys de presó per a Josep Maria Jové i 32 anys d’inhabilitació, sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d'inhabilitació per a Lluís Salvadó i un any d'inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l'1 d’octubre. Al president del grup parlamentari d'ERC i al president del Port de Barcelona els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre que a la consellera de Cultura li atribueix només aquest últim. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A aquests dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d'indemnització a l'erari públic pel "perjudici patrimonial causat".
Jové era en el moment dels fets secretari general del Departament d’Economia, i tenia al seu càrrec Salvadó com a secretari d'Hisenda i Garriga com a directora de Serveis.
La fiscalia subratlla que als pressupostos del 2017 hi figuraven partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d'estat, amb una partida de 57,4 MEUR per desenvolupar l'Agència Tributària de Catalunya, partides que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. L'alt tribunal va notificar personalment les autoritats, incloent Jové, que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que signifiqués ignorar aquesta suspensió.
L'escrit continua cronològicament amb el seu relat amb l'acte de compromís amb el referèndum celebrat el 21 d'abril del 2017, amb tots els consellers i alts càrrecs de la Generalitat, incloent els tres processats.
Prèviament a l'acte, Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l'execució d'obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s'havia d'instal·lar un 'call center' o centre de premsa per recollir dades de participació i resultat del referèndum. Sempre segons la fiscalia, entre Garriga i Jové van coordinar l'elecció del lloc i l'adjudicació dels contractes per adequar-lo. Garriga també va fer d'enllaç per aconseguir la cessió d'unes naus a Bigues i Riells.
L'escrit del ministeri públic remarca que Garriga va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web 'referèndum.cat', indicant-li que després havia de retirar l'exigència d'usuari i contrasenya perquè l'accés pogués ser universal per a la població.
