⏯️ Genciana Meneses, bombera de la Generalitat: "Quan et quedes embarassada, canvia tot"

La Genciana Meneses va entrar als Bombers de la Generalitat ara fa dotze anys. És una de les 74 dones que hi ha actualment, dada que contrasta amb els 2.640 homes del cos. Elles representen un 2,8% del total d’efectius. “Tinc un tiet que era bomber a Madrid i l’havia anat a veure al parc, però no m'hauria imaginat mai que acabaria sent bombera”, explica, i ho atribueix a la manca de referents on emmirallar-se: “Jo havia pujat al camió amb 19 anys i tot eren homes. Potser si hagués vist una dona sí que m'hauria plantejat des d’un inici dedicar-me a aquesta professió”. 

Ara treballa al parc de Rubí colze a colze amb la Montse Mas. Les dues son bomberes de primera de l’escala tècnica. “El meu referent va ser masculí des del principi, ja que al parc de voluntaris on feia de forestal eren tot nois”, explica la Montse, que assegura que li agradaria que els referents de les noves generacions puguin ser tant homes com dones.

A Rubí hi ha una cinquantena de bombers homes i tres dones. La Genciana admet que “són poques”, però recorda que quan va arribar al parc estava sola. Al seu torn, la Montse relata que, quan va fer oposicions, hi havia 4 noies entre les 110 persones que aspiraven a superar aquelles proves. Celebra que, amb el pas dels anys, el pes femení ha anat guanyant presència, encara que sigui tímidament.  “Un any vaig veure una foto de les 19 bomberes que havien entrat i em va sobtar molt”, assegura, i celebra que “s’ha trencat una barrera” per a moltes noies “que pensaven que no podrien entrar al cos”. A les últimes oposicions hi va haver 642 dones.

La maternitat, el vestuari i la cúpula, assignatures pendents

Per empènyer la feminització del cos de Bombers, el Govern ha impulsat un pla en què, entre altres mesures, es reserva a les dones un 40% de les places de les properes oposicions. La Genciana aplaudeix la intenció de la Generalitat de “resoldre  les desigualtats que hi ha ara al cos de Bombers.”

Amb tot, el pla ha obert diversos debats. Des dels sindicats creuen que les mesures plantejades són "insuficients" i "superficials". Hi troben a faltar aspectes relacionats amb la maternitat, per exemple, i creuen que s’ha deixat escapar una ocasió per afrontar “seriosament” aquesta qüestió. En aquest sentit, la Genciana recorda la sensació de “d’haver de renunciar” a la carrera professional quan es va quedar embarassada: “Va canviar tota la igualtat de condicions que havia tingut fins aquell moment”. 

Una altra de les problemàtiques denunciades per les treballadores és la manca d’uniformes de bomberes i els pocs espais adaptats quan es fan reformes dels parcs. La Montse assenyala el cas de la indumentària adquirida recentment a Rubí: “Les samarretes que portem són noves de fa tres mesos, i quan les van comprar només van pensar en encarregar talles per a homes”.

Pel que fa al desenvolupament de les oposicions, les treballadores qüestionen les proves d’ofici, que avaluen coneixements en fusteria, construcció, electricitat i sanitat. “Serà molt difícil que una dona pugui tenir una feina d’aquest tipus”, considera la Montse.

D’altra banda, les bomberes també retreuen a la cúpula política la falta de dones als càrrecs rellevants i es queixen que no s'hagi creat una estructura orgànica a la Direcció General d’Extinció d’Incendis i Salvament que vetlli i garanteixi la igualtat i equitat. La Montse ha decidit començar a trencar aquesta dinàmica i està a punt d’ascendir a caporal. Ara només hi ha dues dones en tot el cos que ocupen aquest càrrec, i no n’hi ha cap a llocs superiors.  “Ara és impossible que siguem sargentables ni oficials en un curt termini de temps”, lamenta. 

Confien que el pla iniciat ara pel Govern pot canviar aquest escenari. “Si aquest 40% acaba sent efectiu, hi haurà moltes més dones escalant als diferents càrrecs de comandament.”, afegeix la Genciana, que albira un futur en què la presa de decisions tinguin una òptica més femenina: Quan hi hagi més dones al cos, es podran col·locar als llocs de poder i podran pensar en nosaltres, en quines necessitats tenim.”