David Cirici (Barcelona, 1954) va guanyar el desembre passat el Premi Sant Jordi de novel·la amb El setè àngel, complint així un somni infantil. “Els meus pares sempre compraven per Sant Jordi la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi; recordo que així vaig llegir El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda el 1966. La meua il·lusió als 12 anys era poder guanyar algun dia aquell guardó”, va confessar ahir a Lleida aquest escriptor, que el 2011 va guanyar el Prudenci Bertrana i que ara ha coronat la seua trajectòria literària amb el premi més reconegut de les lletres catalanes. “La meua il·lusió actual seria que els meus fills adolescents llegissin”, va reconèixer amb un punt de resignació. Una mica també de decepció paterna que es deixa entreveure a El setè àngel, “una història en la qual convido el lector a patir, però també a extreure una reflexió per fer-nos millors”.
La novel·la reflexiona entorn d’un naufragi emocional entre pares i fills i el sentiment de culpa dels uns potser per no haver sabut educar bé els altres.
Una trama ambientada en un naufragi real, quan el petit Marc cau del veler en el qual navegava amb el seu pare per les illes gregues i desapareix enmig del mar.
Incapaç de trobar-lo, l’home se sumeix en la desesperació, ignorant que el nen ha estat rescatat per una embarcació carregada de refugiats que intenta arribar a la somiada Europa. “Jugo amb dos realitats: el confort europeu, representat pels protagonistes, enfrontat als refugiats, que hem condemnat a no tenir democràcies perquè no interessa”, assenyala Cirici, que a la novel·la gira la truita: “Aquí els rescatadors són els altres, els salvadors són els que nosaltres hem condemnat al naufragi.”
