Guia pràctica per afrontar la declaració de la renda i no morir en l'intent

La campanya per la declaració de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques, el conegut com l'IRPF, va començar fa un mes per a qui acceptava l'esborrany o presentava la declaració per internet, però el 8 de maig és quan s'obre el termini per sol·licitar cita prèvia per l'atenció presencial a les oficines de l'Agència Tributària. A partir de dimecres 10 de maig, és quan s’hi pot acudir.

El dia 27 de juny és la data límit per les domiciliacions i el 2 de juliol acaba el termini per la presentació de les declaracions, a diferència d’altres anys que finalitzava a finals de juny.

QUAN ÉS OBLIGATORI FER LA DECLARACIÓ

La declaració de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és el que hem de pagar totes les persones físiques amb residència habitual a Espanya pels ingressos obtinguts al llarg de l’any anterior, en aquest cas 2017.

Però hi ha excepcions I NO CAL FER-LA:

• Si hem cobrat d’un únic pagador i els ingressos no superen els 22.000€ bruts anuals
• Si hi ha diversos pagadors i els ingressos no superen els 12.000€ bruts (sempre que la suma del que ingressem pel segon i la resta de pagadors no superi els 1.500€ bruts anuals)
• Si la suma de tots els ingressos del 2017 (per feina, negocis, interessos bancaris, guanys patrimonials...) no supera els 1.000€ bruts anuals
• Si es tenen exclusivament pèrdues patrimonials inferiors a 500€

Cal fixar-se en ens rendiments del capital mobiliari i en els guanys patrimonials, les lletres del tresor o les subvencions per a l’adquisició d’habitatge. Això pot fer obligatòria la declaració.

De tota manera, la declaració és voluntària i si es vol percebre una devolució, cal presentar-la.

DESPESES DEDUÏBLES QUE NO S’HAN D’OBLIDAR

• Per hipoteca. Sempre que l’immoble sigui l’habitatge habitual, es comprés abans de l’1 de gener del 2013 i ens haguem beneficiat d’aquesta deducció a la renda del 2012 o en les anteriors
• Lloguer de l’habitatge habitual. En els casos en què la signatura del contracte sigui anterior a l’1 de gener del 2015, es mantingui en vigor el contracte i continuem complint amb els requisits de rendes màximes
• Arrendament d’habitatge. Els propietaris d’immobles destinats a lloguer es poden deduir un 60% del que obtinguin, amb excepció que siguin habitatges de vacances fins i tot els que gestionen plataformes com Airbnb.
• Maternitat. Hi ha deduccions per fills menors de 3 anys de fins a 1.200€ per cadascun. És habitual fer la sol·licitud del pagament anticipat d’aquesta deducció.
• Famílies nombroses o monoparentals. Si tenim dos fills o dues persones amb discapacitat al nostre càrrec, podrem aplicar deduccions d’entre 1.200€ i 2.400€. És molt important aportar, en el moment de la declaració, tota la documentació que acredita el nostre dret a la deducció (títol de família nombrosa, número, data de concessió i finalització, reconeixement del grau de discapacitat, etc.)
• Mobilitat geogràfica. Si hem acceptat un lloc de treball que ens hagi obligat a canviar de residència
• Plans de pensions. És possible desgravar fins a un màxim de 8.000€ a l’any
• Donatius. Es permet la deducció de la meitat dels donatius per als primers 150€
• Afiliació a partits polítics, coalicions o agrupacions d’electors. Es poden deduir el 20% de les quotes i de les aportacions puntuals fins a un màxim de 600€ anuals.
• Quotes sindicals. Es poden deduir fins a un màxim de 500€. En el cas de les quotes a col·legis professionals, es podran aplicar sempre que la inscripció sigui obligatòria per exercir la professió)

 ASPECTES QUE NO ES PODEN PASSAR PER ALT

• Cal revisar tota la informació. És equivocat pensar que l’Agència Tributària té tota la nostra informació de forma correcta. Els principals errors que cometem són no incloure el naixement d’un fill (que permet desgravació), no reflectir a la declaració algun ajut o  subvenció rebuda (com les de la compra d’un cotxe), o bé que la imputació de l’habitatge habitual no sigui correcta. Al final, el responsable final de la declaració és el contribuent.
• Clàusules sòl. Els contribuents que hagin recuperat els interessos pagats prèviament per l’aplicació de clàusules sòl en la hipoteca i que s’hagin aplicat la deducció per adquisició d’habitatge o bé que els imports s’hagin inclòs com a despesa deduïble en el rendiment d’un immoble arrendat o d’una activitat econòmica estan obligats a incloure’ls en la seva declaració.
• Declaració individual o conjunta. És important conèixer bé les implicacions de les dues opcions per decidir quina és la més favorable. Les parelles de fet no poden optar a la declaració conjunta. Els matrimonis separats amb custòdia compartida han de repartir a parts iguals les deduccions per descendents.
• Canvis de domicili. És important comprovar que l’habitatge que consta com a habitual sigui correcte. Si no, l’Agència Tributària pot comptabilitzar fins a un 2% del valor cadastral com a rendiment del capital immobiliari.
• Habitatges i locals buits. Generen rendes immobiliàries en funció del valor cadastral. És important revisar que no s’incloguin habitatges que no siguin nostres o que siguin de diversos titulars

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA

• Relativa a la feina. Cal que la o les empreses per a les que hem treballat durant el 2017 ens facilitin la informació sobre el que hem cobrat i les retencions que s’han fet a l’Agència Tributària. En cas que el contracte acabés al 2017, calen es papers on consta l’import de la indemnització, la data de final del contracte, etc.
• Documents bancaris. Les entitats bancàries han de facilitar a informació de moviments que poden influir en la declaració com els pagaments per hipoteca o per plans de pensions i també sobre els rendiments del capital
• Habitatge. Si hem comprat un habitatge cal tota la documentació relativa a l’adquisició, informació cadastral, despeses d’inscripció, bancàries, etc i també del pagament dels impostos corresponents. I en cas de tenir una hipoteca, cal tenir els rebuts de les quotes i de les assegurances pagades. Pel que fa al lloguer, són importants les mensualitats pagades i el NIF de l’arrendador.

ES POT FER ACTIVISME ALS IMPOSTOS?

La declaració de la renda també pot servir per fer activisme polític i social. L’anomenada “Objecció fiscal” a les despeses militars és un dels més clars exemples. És una eina de desobediència civil consistent en no pagar la part proporcional dels impostos que es destinen directament o indirecta al manteniment de l’estructura militar. És una forma d’objecció de consciència, en aquest cas, econòmica. En lloc de destinar els diners dels impostos a la despesa militar que fa el govern, es destinen a una entitat que treballa per la pau.

Així, des de les entitats que promouen aquest tipus d’objecció sota el lema “Desarma els teus impostos” detallen que primer cal fer l’ingrés a l’entitat dels diners que no es volen destinar a despesa militar. En la declaració –on es descompten aquests diners-, s’adjunta el rebut i també una instància explicant el perquè de l’objecció i reclamant que es contempli aquesta possibilitat als impresos de la declaració, igual que es contemplen en altres casos altres objeccions de consciència.

Entitats com la Coordinadora d’ONGD de Lleida promouen l’objecció fiscal des de fa 8 anys a les terres de Lleida amb tallers pràctics i assessorament.