Guillem, agramuntí confinat a Taiwan: "Des del primer moment: control absolut del govern i responsabilitat civil"

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
22-04-2020
  • Guillem Jubete, agramuntí confinat a Taiwan

En quin país resideixes actualment?

Taiwan, concretament a la seva capital, Taipei.

Quan temps fa que hi ets?

Vaig arribar a principis de Gener, concretament el dia 3.

Què hi vas venir a fer? On estudies o treballes?

Actualment estic cursant un màster en gestió empresarial a nivell global. És un curs que s’implementa durant tres semestres a tres llocs diferents arreu del món, Barcelona, Taipei i San Francisco. Ara doncs, estic en la segona part del programa a Taipei, a la Fu-Jen University on es troba un entorn totalment internacional ja que per exemple, en la meva promoció tenim 13 nacionalitats diferents.

Per què no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

Doncs la veritat es que no va ser una decisió senzilla de prendre ja que com tots sabem, l’inici d’aquesta crisis del Covid-19 va ser molt caòtica. A Xina va començar a expandir-se abans que a Europa per tant, a mi em va agafar a finals de Gener. A Xina augmentaven els números d’infectats molt ràpidament i Taiwan estava molt exposada a seguir la mateixa tendència. Havia vingut a conèixer la seva cultura i aprendre el màxim d’aquesta experiència per tant, vaig decidir aguantar la tornada a casa fins que la situació no fos de total emergència. Finalment, Taiwan va prendre mesures dràstiques respecte l’entrada de persones provinents de països d’alt risc i ha resultat que em trobo en uns dels països més segurs del món envers al virus.

Quin és el nombre d’infectats al teu país?

A dia 20 d’abril, hi han hagut 422 casos de Covid-19 on la majoria, exactament 343 han sigut importats de persones de nacionalitat Taiwanesa que tornaven a casa procedents d’Estats units, Europa i arreu del món i han estat en tot moment aïllats de la població local. El número de defuncions han sigut d’un total de 6 persones.

Ha estat decretat l’estat d’alarma?

Des de el minut 0. Hi ha hagut un control absolut del govern i un factor molt important, responsabilitat civil, que per mi es el més important.

Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?

No em vaig ficar en contacte amb el departament d’exteriors fins que volia tindre informació de com seria l’operació de tornada a casa. Les xarxes aèries a dia d’avui són de totalment incertesa, pots agafar un vol i que sigui cancel·lat al moment de sortir per tant, necessitava claredat en aquest aspecte. La feina del departament ha sigut d’implicació total des de el primer moment i finalment vaig decidir posposar la tornada a casa a finals de maig.

Consideres que les mesures adoptades al vostre país són més estrictes o més lleus respecte les que s'han aplicat a Espanya?

Hi ha un factor molt important aquí, la importància que ha tingut la societat Taiwanesa en tot moment. Crec que es un factor cultural que nosaltres no tenim, en pensar en els altres més que en nosaltres mateixos en situacions critiques com aquesta. Cert es que al 2003 Taiwan va ser afectada de gravetat pel SARS on van tindre que actuar contra la pandèmia prenent mesures dràstiques i com tots sabem, l’experiència es un grau i crec que a Europa en general i en el nostre país em pecat en aquest aspecte. Una situació tant critica com aquesta exigeix mesures dràstiques i sobretot, que la societat sigui conscient d’adoptar-les amb total rugositat. Una vegada dit això, m’agradaria remarcar la dificultat de gestió que comporta una situació com aquesta, on la implicació ciutadana des de el primer fins a l’últim moment, es el factor clau per sortir tots junts d’aquesta adversitat en la que ens em trobat.

Com t’afecta la pandèmia a nivell laboral o acadèmic?

A nivell acadèmic ha sigut una mica caòtic. Aproximadament un 50 % dels meus companys de classe van tornar als seus països natals fet que va donar peu a la implementació de les classes via online pels qui ho necessitessin i continuïtat docent presencial absoluta pels qui ens haguéssim quedat al país, sempre donant opció a quedar-nos a casa a fer les classes si ho veiem adient. La situació com he dit no era fàcil de gestionar per part de la universitat, com totes les universitats del nostre país que s’han trobat amb el mateix problema. Es a dir, si que m’he vist afectat en l’aspecte acadèmic ja que s’han hagut de cancel·lar totes les visites a les empreses programades a Taiwan durant el semestre juntament amb un  viatge a Xina on teníem programades visites en un bon grapat d’empreses a les principals Ciutats pioneres a la regió.

Amb qui estàs passant el confinament?

Com he dit anteriorment, aquí no hi ha hagut confinament en cap moment. El meu company americà de pis va marxar a estats units al Gener. La meva parella va venir de visita al 10 de març, on l’entrada de persones procedents d’Espanya estava a nivell 2, es a dir, si pesava a nivell 3 i últim, totes les persones que venien del país  havien de fer 14 dies de quarantena a l’aeroport, tot això quan hi havien només 2000 afectats perquè imagineu el grau d’implicació. Finalment va arribar sense cap problema i justament l’endemà es van cancel·lar tots els vols que venien des de la nostra regió. L’hi van cancel·lar els vols de tornada i qui ho diria, finalment s’ha quedat aquí fins la tornada programada al 20 de maig.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

I tant, per mi la família i amics són el més important. Per tant estic en contacte amb la meva família i amics contínuament gràcies als mitjans digitals d’avui en dia, que ens faciliten sentir-nos a prop des de tant lluny ja que com es obvi em tranquil·litza saber que estan tots bé.

Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?

Primer de tot, la salut de la nostra societat. Es una sensació de molta tristesa tot el que està passant, famílies afectades amb familiars al hospital sense poder visitar-los, fins i tot en els pitjor dels casos, famílies sense poder acomiadar-se dels seus sers més estimats, això ha de ser una frustració i un trauma incalculable, per tant desitjo que la famosa corba vagi disminuint amb la implicació individual que la situació exigeix.

Seguidament, hi hagut i hi haurà un gran impacte econòmic, afectant directament a la producció donant peu a una interrupció de la cadena de subministrament i de mercat portant-nos a grans repercussions financeres en les empreses i mercats financers, com s’ha pogut comprovar en la  caiguda de l’Ibex35, que ha sigut la més gran de la seva història des de 1992, any del seu naixement. En aquests moments, el banc d’España ha fixat un valor de la caiguda de la economia espanyola fins al 13 %, fet que supera qualsevol altra crisis de tota la historia.

Pel que fa a l’educació, ha sigut un any difícil en aquest aspecte posant a prova un sistema educatiu nacional implicat en tot moment en impartir el material docent via online. Es molt clar que no es el mateix, però aquí arriba la implicació individual de alumne per poder seguir el calendari establert. Les eines hi són però no per tothom, aquesta crisis també demostrar punts febles de l’educació com podria ser el trencament digital ja que hi ha un alt percentatge d’estudiants que no tenen accés als mitjans i a les eines.

Finalment, la societat. Crec que hem de ser molt conscients que aquesta crisi tindrà un gran impacte social, canviant els hàbits, respectant aquella famosa distancia social que tant sentim anomenar. El que més em preocupa o ens hauria de preocupar es la manera en que tornarem a la “ normalitat “ ja que, això ens portarà dies, mesos i haurem de ser conscients que tot ha de ser progressiu i meticulós. Estic segur que millorarem com a Societat ja que serem més curosos i responsables.

Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?

Com bé he dit, es una situació incerta, diria incomoda potser per alguns, ningú s’esperava un impacte tant sobredimensionat de tot. Tenia molt clar que després de la crisi que vàrem passar tornàvem anar una mica accelerats. Malgrat tot, el temps ho posa tot a lloc i potser ara hi hagut una frenada que permetrà que tothom faci una reflexió personal d’on millorar i poder apreciar molt bé el que tenim, com alguns dirien, “ érem feliços i no ho sabíem” .

Tornaràs a casa teva quan s’acabi el confinament a visitar la gent que estimes?

Sí, definitivament. Crec que ells també esperen que arribi. Com a casa enlloc.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next