Hotelers denuncien que burocràcia i males carreteres llasten el turisme

Una burocràcia llarga i complexa per posar en marxa un establiment turístic, els costos de complir la normativa a Catalunya, afegits a una xarxa viària deficient, la poca cobertura de la telefonia mòbil i l’escàs desplegament de la fibra òptica són els principals obstacles per al desenvolupament turístic de Lleida i un fre a la seua competitivitat, segons van exposar ahir el president de la Federació d’Hostaleria, Josep Castellarnau; i la responsable del sector del càmping, Marta Cortina. Per resoldre-ho proposen la construcció d’un eix ràpid que uneixi el pla i la muntanya potenciant la C-13, per exemple, permeabilizar el Pirineu amb la construcció del túnel de la Bonaigua, millorar l’N-260, “tercermundista” de la Pobla al Pont, condicionar els ports del Cantó i Comiols i evitar “nyaps” com el que creuen que s’ha fet a Gerri de la Sal a l’ampliar part de la travessia. Les dos entitats han elaborat un informe en el qual també exigeixen la millora de les telecomunicacions, vital per a un turisme familiar com el que va al Pirineu, i l’elaboració d’un pla estratègic entre Administració i sector privat que pugui aplicar-se en deu anys per evitar la despoblació de la muntanya al no haver-hi relleu generacional en els actuals negocis. Marta Cortina i Josep Castellarnau van posar èmfasi en el greuge comparatiu que suposen les comunicacions d’Aragó, més ben connectat segons ells amb el sud de França i zones de l’Estat, com València, i van denunciar que “alguna cosa no va bé si els visitants d’Ordesa, a Osca, tripliquen els d’Aigüestortes, o els usuaris estrangers dels càmpings aragonesos quadrupliquen els de les comarques de Lleida”. No obstant, van remarcar que el potencial és enorme i que la situació es pot revertir si es prenen les mesures oportunes tan aviat com sigui possible.

Reclamen millorar la previsió meteorològica al Pirineu

La presidenta del sector del càmping a Lleida, Marta Cortina, va denunciar que els tràmits per obrir un establiment han de complir els criteris més exigents que marca la UE, com succeeix en matèria d’inundabilitat, sense preveure variables ni barems que sí que es tenen en compte en altres territoris. El sector reclama també la instal·lació d’una xarxa de microradars (només n’hi ha quatre a Catalunya) per a una millor predicció de les condicions meteorològiques. A més, van criticar les elevades despeses que pot comportar mantenir un hotel de cinquanta habitacions, fins a 28.283 euros a l’any, no tan allunyats dels preus que paguen grans hotels.