Actualment, són moltes les condicions laborals que es valoren en optar a un lloc de treball més enllà de les merament econòmiques: una ubicació pròxima al domicili, la possibilitat de treballar a casa, una assegurança mèdica privada, oferta diversa en programes de formació, la possibilitat d’un ascens, un horari flexible que ens permeti una bona conciliació familiar, la pertinença a un grup, un bon ambient laboral, el reconeixement o l’autonomia per a planificar-se, entre moltes altres.
Totes ells formen part de l’anomenat «salari emocional«, un concepte bastant recent que podria definir-se com el conjunt de motivacions no oneroses que ofereix una empresa amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida dels seus treballadors i obtenir el seu benestar físic i emocional.
T'EXPLIQUEM
Les noves generacions com els ‘Millennials’, són les que donen més importància a aquests incentius, per la qual cosa cada vegada es fa més complicat retenir el talent d’aquests professionals si no hi ha una política empresarial que doni suport a aquests aspectes.
Aconseguir que un treballador o treballadora se senti a gust i motivada genera beneficis a ambdues parts, ja que:
- Augmenta la productivitat.
- Disminueix la rotació i amb ella, els costos de selecció i formació dels nous empleats.
- Es reté el talent.
- Hi ha menys absentisme.
El salari emocional no pot suplir, no obstant això, al salari econòmic, sinó que tot ha de sumar. Implementar aquestes mesures en les empreses és una inversió molt més econòmica que unes altres actuacions.
