ℹ️ FAQS sobre la donació de sang de cordó umbilical

• La sang de cordó umbilical, què és i per a què pot ser útil?

En la pràctica corrent, tant el cordó umbilical com la sang que conté sempre havien estat desestimades després del part. Fa pocs anys, es va descobrir que la sang de cordó umbilical és molt rica en “cèl·lules mare” (denominats progenitors de l’hematopoesi) i es va comprovar que aquestes cèl·lules, un cop trasplantades, podien reproduir-se de nou en la sang compatible del malalt o malalta, com a cèl·lules totalment sanes (glòbuls vermells, blancs i plaquetes). Des de llavors, la sang del cordó umbilical es va començar a emmagarzemar en bancs de sang de cordó per a la seva posterior utilització.

• En quins tipus de malalts i malaltes està indicat el trasplantament de cèl·lules de sang de cordó umbilical?

El principal destí útil de la sang de cordó umbilical és poder realitzar un trasplantament hematopoètic a pacients amb malalties canceroses de la sang (com les leucèmies o les mielodisplàsies) o no canceroses (com les aplàsies, hemopaties congènites, immunodeficiències primàries o malalties metabòliques de dipòsit), que no disposin d’altres mesures terapèutiques.

La situació ideal per a aquestes persones seria trobar un o una donant compatible entre els seus familiars més pròxims, però en la pràctica això solament és possible en un 30% dels casos. Per aquest motiu, avui en dia quan no es troba cap donant compatible entre els familiars de la persona malalta, es simultanieja la cerca entre els donants voluntaris de medul·la òssia i entre les unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades als bancs. Finalment es trien aquells progenitors que es pressuposi seran més adients pel pacient. La donació d’aquests progenitors ha de ser altruista i anònima, segons estableix la legislació vigent.

• Quin és el procediment de decisió per fer un trasplantament de progenitors a un malalt o malalta?

Quan es detecta un pacient subsidiari d’aquesta terapèutica a qualsevol centre sanitari de Catalunya, i si es dóna el cas que no disposa d’un familiar que pugui ser donant compatible, l’OCATT (Ordre de 26 de maig de 1994, DOGC núm. 1907, de 10.06.1994), tramet una sol·licitud de cerca de donant i/o unitat de sang de cordó compatible, al registre de donants de medul·la òssia (REDMO, 1991 www.fcarreras.org).

El REDMO, que actua com a centre de referència per a tot l’Estat espanyol i està en connexió amb els registres internacionals, gestiona les cerques consultant totes les tipificacions (dades de compatibilitat) que estan enregistrades en els registres de  donants de cada país i les tipificacions de les unitats de sang de cordó emmagatzemades a tots els bancs.

Aquestes sol·licituds que rep l’OCATT tan bon punt són trameses pels i per les responsables dels equips de professionals dels centres autoritzats, són avaluades cada una d’elles per part del màxim representant (el seu president/a) de la Comissió Assessora de Trasplantament de Progenitors Hemopoètics de Catalunya (Ordre de 30 de gener de 1997, DOGC núm. 2337, de 24.02.1997), que vetlla perquè s’acompleixin tots els requisits establerts, per ser finalment acceptades per a l'inici de la cerca a través del REDMO.

Aquest conjunt d’experts periòdicament van adaptant les indicacions d’aquestes terapèutiques als avenços científics comprovats. Per als casos clínics que en un moment donat s’estimi que un malalt o malalata pot beneficiar-se d’aquesta terapèutica i la malaltia diagnosticada o la situació clínica en què es troba no estiguessin previstes entre les indicacions actualment admeses, es fa una consulta al Comité de Expertos de Trasplante de Progenitores Hematopoyéticos, que l’avaluarà i decidirà sobre aquest específic cas, fent balanç del risc i del benefici de rebre aquesta terapèutica.

Al 1988 es va crear el registre de trasplantament de cèl·lules progenitores de l'hemopoesi (Decret 37/1997, de 18 de febrer, DOGC núm. 2337, de 24.02.1997), que enregistra tots els trasplantaments de progenitors hemopoètics fets a Catalunya i permet fer el seu seguiment i avaluació. Estan enregistrats uns 6.000 trasplantaments.

• Què es fa amb els cordons donats que no serveixen per a trasplantament?

Els cordons umbilicals obtinguts que no superen els criteris de qualitat per destinar-los a trasplantament es poden destinar per a investigació bàsica de malalties freqüents, sempre que s’hagi obtingut el consentiment explícit de la mare donant.

• Existeixen bancs públics de sang de cordó umbilical a l’Estat espanyol?

A Catalunya des de 1995 disposem d’un banc de sang de cordó umbilical d’utilització pública, el Banc de Cordó de Barcelona (bcB) del Banc de Sang i Teixits (BST). A l’Estat espanyol hi ha actualment set bancs d’utilització pública.

• Qui pot ser donant de sang de cordó umbilical?

Ho pot ser qualsevol embarassada sana amb una gestació normal.

• Com es realitza l’extracció de la sang del cordó umbilical?

La recollida de la sang del cordó es realitzarà en el moment del part. Després del naixement del nadó i després de la secció del cordó umbilical, es fa una simple punció de la vena del cordó umbilical mentre la placenta està encara dins de la matriu. El procediment està lliure de provocar qualsevol molèstia o inconvenient tant a la mare com al nadó, i en si no té perquè interferir en el procés del part. En cas de complicacions del part, el més raonable és no portar a terme el procediment d'obtenció per podre atendre millor a la mare i al nadó.

• Com una embarassada es pot fer donant de sang de cordó umbilical?

Quan una embarassada desitja ser donant de sang de cordó umbilical, haurà de dirigir-se a un dels bancs de sang de cordó existents o a una de las maternitats autoritzades.

Prèviament a la donació haurà estat informada sobre el procediment i haurà signat, en cas de estar-hi d’acord, un consentiment informat. Per poder efectuar la donació de la sang de cordó umbilical és imprescindible realitzar:

Una història clínica detallada de la mare sobre les possibles malalties infeccioses, hemàtiques o de qualsevol altre tipus que contraindiqui l’ús de la sang de cordó.
Una analítica de sang en el moment del part per descartar qualsevol procés infecciós que pogués ser transmès a la sang del cordó, en especial, els tests de  l’hepatitis B i C, HIV i sífilis, entre d’altres.
Un examen clínic del nadó i eventualment després dels 3 mesos realitzat per un pediatre. Cas de donar-se qualsevol resultat patològic en aquests estudis, serà comunicat a la mare pel metge responsable.

La sang del cordó umbilical serà preservada a baixes temperatures i pot ser utilitzada per al trasplantament de qualsevol pacient anònim d’arreu del món que ho necessiti, sense cap altra preferència que la millor compatibilitat possible.

Atès el caràcter voluntari i altruista de la donació de la sang de cordó umbilical, no s’efectuarà cap compensació, ni econòmica ni de qualsevol altre tipus pel fet de realitzar-la.

• Té alguna utilitat l’emmagatzematge de la sang de cordó umbilical per a un ús autògenic, és a dir, l’emmagatzematge per a un eventual futur ús per al propi nen o nena?

La probabilitat que unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades siguin finalment utilitzades pel propi nen o nena del qual procedeixen, es extremadament petita. Els motius són de dos tipus:

Les indicacions del trasplantament autogènic són més limitades que les de l’al·logènic, a part de que els trasplantaments al·logènics provoquen un efecte immunològic antileucèmic molt decisiu.
Les malalties genètiques i alguna de neoplàstiques amb base genètica, són motiu de contraindicació per efectuar trasplantaments autogènics amb aquests propis progenitors hemopoètics portadors. En aquests casos, s'hauria de recòrrer a la cerca d'un altre cordó diferent del propi, atès que les cèl·lules del cordó emmagatzemat podrien ser portadores del mateix defecte genètic responsable de la malaltia. 

Com a conseqüència d'aquests fets, fins ara, arreu del món, solament s’han registrat 3 casos de trasplantament de cordons per a ús autogènic (és a dir, per al propi nen o nena del qual procedeix), enfront dels més de 10.000 trasplantaments de cordó efectuats al món a persones no emparentades amb la mare donant.

• Què recomana la comunitat científica sobre l’emmagatzematge de cordons umbilicals en reserva per a un ús propi (autogènic)?

Nombrosos experts i expertes de tot l’àmbit de la medicina i molt especialment de dins del camp del trasplantament dels progenitors hemopoètics (els comunament coneguts com a trasplantaments de medul·la òssia) s’han manifestat contraris a l’emmagatzematge de sang de cordó umbilical per a ús autogènic a causa de l’escassa utilitat que se li reconeix (*).

Existeixen resolucions de la Comissió Nacional de Trasplantaments del nostre país i també de la pròpia Comissió Europea i del Consell d’Europa expressant la seva oposició i com a mínim els seus grans dubtes respecte a com pot ser justificable l’emmagatzematge de sang del cordó umbilical per a un ús autogènic.

S’ha de tenir en compte que per raons d’exigència de qualitat biològica, no tots els cordons donats i obtinguts són finalment útils per reservar-los per ser trasplantats. Un gran nombre d'unitats no presenta un nombre de cèl·lules mínim per garantir-ne la resposta terapèutica suficient, i un altre gran percentatge s’ha de desestimar per contaminació microbiana durant l’obtenció o el processament. Això fa que, fins a un 70% de les unitats de sang de cordó que estan processades pels bancs acreditats no són finalment viables per destinar-les a trasplantaments. Per tant, les garanties d’obtenció i manteniment d’unitats de sang de cordó que poden ser finalment útils per a trasplantaments emmagatzemades en bancs normalment no acreditats ni auditats, sempre seran molt inferiors als estàndards admesos. Una raó més per orientar-nos cap a l’obtenció d’un suficient estoc d’unitats de cordó umbilical d’excel·lent qualitat i de disposició pública.

(*) Veieu el document: “Anàlisi de l’estat actual dels trasplantaments de sang de cordó umbilical i del bancs de sang de cordó per a ús familiar”, elaborat al novembre de 2005 per experts i expertes de la Comissió Assessora de TPH de Catalunya a instàncies de l’OCATT.

• Què passa si un o una especialista recomana guardar el cordó umbilical per a un possible ús per a un familiar?

Si es donés el cas que la mare d'un infant susceptible de rebre un trasplantament de progenitors al·logènic estigués embarassada, es pot aconsellar que es guardi la sang del cordó per a la germana o germà malalt. Aquest supòsit s’anomena “donació dirigida”, i es pot fer a qualsevol banc públic sense cap despesa per a la família.

• Puc reservar la sang del cordó del meu nadó per a un ús autogènic? (emmagatzemar-lo per a una eventual utilització per al propi nen).

Des d'un punt de vista legal en el Reial decret 1301/2006 es reconeix la capacitat de decisió per part dels pares i mares de poder guardar la sang del cordó umbilical del seu nadó per a una eventual utilització futura (autogènica).

A Catalunya no hi ha fins ara cap banc de sang de cordó autogènic autoritzat. Però, sempre que es compleixin les condicions que recull el Reial decret citat, es pot enviar la unitat de sang de cordó umbilical del seu fill/a a qualsevol banc de cordó umbilical autoritzat.

Tan aviat com sigui autoritzat algun d’aquest tipus de banc, serà possible l’emmagatzematge de sang del cordó umbilical dels fills i filles sempre i que es compleixen les condicions següents:

Que el centre on neix el fill/a tingui atorgada l’autorització per obtenir sang de cordó umbilical.
Que el centre on neix el fill/a disposi d’un conveni o acord amb el banc on s’emmagatzemarà la sang del cordó del nadó. A més, s’ha de tenir el coneixement que, segons el citat Reial decret, totes les unitats de sang del cordó emmagatzemades en aquest tipus de bancs de sang de cordó per a un ús eventual autogènic, queden a disposició del registre de donants de medul·la òssia (REDMO) i poden ser utilitzades per tractar qualsevol pacient que necessiti un trasplantament de sang del cordó si alguna d’aquestes unitats li fos compatible.

També s’ha de tenir en compte que si finalment es dóna el cas que el nen que ha reservat el seu cordó, finalment necessita d’un trasplantament de progenitors hemopoètics per haver-li sobrevingut una malaltia, molt probablement trobarà altres unitats en el conjunt dels cordons emmagatzemats als bancs públics (trasplantaments al·logènics) amb característiques molt més avantatjoses per al trasplantament que les del seu propi cordó.

• Es pot enviar la sang del cordó umbilical del meu nadó fora del Estat espanyol?

Segons el Reial Decret 1301/2006 poden decidir emmagatzemar la sang del cordó umbilical del vostre fill fora del Estat espanyol si així ho desitgen, però sempre que es compleixen totes aquestes circumstàncies:

Com sempre, el centre sanitari on neixi el vostre fill/a haurà d’estar específicament autoritzat per a l’obtenció de sang del cordó umbilical.
També, el banc que emmagatzemi la unitat de sang del cordó umbilical haurà d’estar específicament autoritzat per a l’activitat d’emmagatzematge.
Haurà d’existir un conveni de col·laboració entre el centre sanitari on es fa l’obtenció del cordó i el banc estranger que l’emmagatzema.
A més, en el cas que el banc estranger sigui de fora de la Unió Europea, s’haurà de trametre una sol·licitud de sortida del país a través de l’OCATT que la farà arribar a la Subdirecció General de Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat i Consum a través de l’Organització Nacional de Trasplantaments.

• Quan s’ha de sol·licitar permís per a emmagatzemar fora de l’Estat espanyol la sang del cordó umbilical per a una eventual utilització en el propi nen/a, qui ho ha de fer i com s’ha de trametre la sol·licitud?

Quan la unitat de sang del cordó umbilical s’emmagatzemi en un banc estranger de fora de la Unió Europea s’haurà de trametre una sol·licitud d’autorització de sortida de l’Estat espanyol a través de l’OCATT que la trametrà a la Subdirecció General de Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat i Consum a través de l’Organització Nacional de Trasplantaments.

Juntament a aquesta sol·licitud, s’haurà de presentar:

Un certificat o document que demostri que el banc que emmagatzemarà la unitat de sang del cordó umbilical està específicament autoritzat per a aquesta activitat.
Un certificat o document que demostri l’existència d’un conveni o acord entre la maternitat on naixerà l'infant i el banc que emmagatzemarà la unitat de sang del cordó umbilical.

• Quins requisits s’han de complir per poder ser autoritzat un banc destinat a emmagatzemar unitats de sang de cordó umbilical destinades a un ús autogènic eventual? 

Per tal que un banc de sang de cordó umbilical d’aquestes característiques pugui ser autoritzat haurà de complir les següents condicions:

1. Complir els requisits especificats als punts 2 i 3 de l’annex I del Reial Decret 1301/2006.
2. Desenvolupar la seva activitat sense una finalitat lucrativa, a l’igual que per a la resta d’establiments de cèl·lules i teixits.
3. Mantenir els mateixos estàndards de qualitat en l’obtenció, processament i emmagatzematge que els bancs de sang de cordó umbilical d’utilització pública.
4. Assegurar que, en cas de cessament de l’activitat, les unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades seran transferides cap a un altre banc sense risc de pèrdua ni de deteriorament.
5. Posar a disposició del registre de donants de medul·la òssia (REDMO) totes les tipificacions (dades de la compatibilitat) de les unitats emmagatzemades per poder ser consultades cada vegada que s’iniciï una cerca per a qualsevol pacient que necessiti un trasplantament.

*DESCARREGA EL TRÍPTIC INFORMATIU AQUÍ. 

Departament de Salut - Salutcat. Generalitat de Catalunya