Quants cops us han estirat les orelles el dia del vostre aniversari? És un dels gests més mítics de la història d’aquesta celebració, però us heu parat mai a pensar d’on ve aquest costum? El cert és que si tirem la vista enrere, veiem que no és cosa de l’atzar que aquestes petites estirades es facin a les orelles.
Una de les primeres teories que existeixen explica que en la cultura oriental les grans orelles eren símbol de saviesa i longevitat, doncs comprovaven que a l’edat anciana – edat de saviesa – es tenien més llargues que durant la joventut. Només ens cal fixar en la seva representació de ‘buda’. De fet, raó no els faltava, ja que l’orella és una de les parts del cos que mai deixa de créixer. Per tant, es diu que les estirades als aniversaris són amb el desig que la persona gaudeixi d’una llarga existència, i així de més saviesa.
Per altra banda, alguns historiadors ho associen a l’època romana, on segons els romans la memòria residia exactament en el lòbul auricular, ‘Plini: Est in aure ima memoraiae locus’, tal com ho anomenaven ells. Segons sembla, en aquells temps es tocaven les orelles quan volien recordar-se d’alguna cosa, és per això que el fet d’estirar-se les orelles quan complien anys es feia per recordar el pas del temps, i recordar amb aquest, que cada vegada la saviesa era major.
Així és doncs, que aquest curiós hàbit que hem perpetuat fins avui dia, no és més que un signe de desig a l’altra persona d’una llarga vida, plena de salut i coneixements.
Deixaràs que t’estirin les orelles a partir d’ara?
