Arriba setembre i amb ell la «tornada a l’escola», un bon moment per recordar la importància de desenvolupar hàbits que afavoreixin la salut dels infants i adolescents, com ara prevenir el mal d’esquena i d’espatlles, alteracions posturals i curvatures de la columna vertebral, on té un paper protagonista el pes que carreguen els nens i nenes a la seva motxilla escolar.
Així doncs, quan hauria de pesar la motxilla?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el pes que hauria de transportar un infant a l’esquena no hauria de superar el 10-15% del seu pes corporal. És a dir, si el nen pesa 54 quilos, la seva motxilla no hauria de superar els 5 – 8 quilos. Tot i això, aquest no seria l’únic factor desencadenant de problemes osteomusculars, sinó que també hi entren en joc la constitució corporal, l’estat muscular previ, la col·locació i temps de transport de la motxilla, la mida i la forma adequada d’aquesta.
Una pista important ens la proporcionen les motxilles que utilitzen els excursionistes, fabricades per suportar pes durant molt de temps i ser còmodes al mateix temps. Per tant, i salvant les diferències, hem d’escollir una bossa lleugera, que compti amb espatllera encoixinada i tirants amples regulables, també encoixinats, que puguem col·locar de manera simètrica sobre les espatlles. Aquesta, l’hem de poder ajustar al tronc per distribuir el pes entre el major nombre de músculs possibles. Pel que fa a la part baixa de la motxilla, no ha de sobrepassar la línia del maluc, repartint el pes cap a la pelvis i els malucs i, si és possible, que sigui de les que duen un cinturó que ajuda a fixar la motxilla a l’alçada de la cintura. Una altra de les recomanacions, és col·locar el material més voluminós a la part més propera al dors, repartint així el material escolar en els diferents compartiments de la bossa segons el seu pes i espai.
Motxilla tradicional o motxilla amb rodes
Una de les opcions més comunament utilitzada és la substitució de la motxilla tradicional per la motxilla amb rodes, una solució que continua generant debat. El cert és que la majoria de traumatòlegs i ortopedes s’inclinen per la versió tradicional si es compleix el pes recomanat; no obstant això, si aquest ha de ser superior, semblen una bona opció les motxilles amb rodes, sempre que es facin servir de manera correcta: evitar anar per terreny irregular, dur la nansa a una altura adequada, no penjar-se-la a l’espatlla per pujar i baixar escales i empènyer la motxilla amb les dues mans i no amb una sola, com fan la majoria d’infants. Si la força que realitza el nen o nena per estirar la motxilla no és uniforme, pot sobrecarregar-li més un costat que l’altre o provocar complicacions com la síndrome subacromial, tendinitis o subluxacions de l’húmer.
En qualsevol cas, portar únicament els llibres necessaris per dia, portar un fitxer amb els apunts diaris de cada matèria, en lloc d’un quadern per cadascuna, i utilitzar les taquilles escolars (si n’hi ha), per a l’emmagatzematge de material, són iniciatives que ens ajudaran a reduir el pes de les nostres motxilles.
En definitiva, parant atenció a tota aquesta sèrie de factors, podem ajudar als nostres infants i adolescents a prevenir futurs mals d’esquena, escurçaments de la musculatura isquiotibial, rectificacions de les corbes de la columna o desviacions de la columna (escoliosi).
