ℹ️ TDAH: més enllà de les etiquetes

T de trastorn. D de dèficit. A d’atenció. I, finalment, una H, opcional, d’hiperactivitat. Parlem del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), una afecció crònica que perjudica milions de nens i nenes i combina una sèrie de problemes persistents, com ara dificultat per mantenir l’atenció, hiperactivitat i comportament impulsiu. La psicopedagoga d’Orum Center, Anna Martínez, ens explica les eines que podem utilitzar per aprendre a conviure amb el TDAH.

Més enllà d’una etiqueta que fa referència a les afectacions del neurodesenvolupament on l’activitat principal rau en el prefrontal, a Orum Center treballen la simptomatologia. I és que en l’etiqueta resideix tan sols un punt de partida per tractar uns símptomes que poden variar d’un infant a l’altre. En aquest sentit, a part del component genètic, que hi és present, cal tenir en compte el pes dels factors ambientals, que marquen diferències com ara les que existeixen entre nens i nenes. Mentre el primers destaquen per una hiperactivitat centrada en la motricitat, les segones acostumen a fer-ho palès en les activitats intel·lectuals. 

 El paper de psicòlegs i pedagogs

En el cas del TDAH, aprendre a detectar els signes d’alarma resulta bàsic. I és que un nen mogut pot convertir-se en un TDAH no diagnosticat, quelcom d’allò més usual. Per tant, els símptomes davant dels quals tant pares com professors haurien d’estar amatents, tots ells susceptibles de ser detectats abans dels 12 anys, hi ha el dèficit d’atenció i la hiperactivitat i impulsivitat, així com el que compatibilitza ambdós. A la pràctica, confondre les lletres, menjar-se paraules, necessitar alçar-se de la cadira constantment, tendir a manipular objectes o perdre la consigna de les ordres formen part de la simptomatologia fàcilment detectable en l’àmbit escolar. I només tractant-los a temps i amb temps podrem millorar i compensar aquests símptomes, per això és tan important el paper de l’escola.

 L’escola, el gran detector

De fet, encara que les famílies exerceixin de filtre dels signes inicials, l’escola n’és en el primer gran detector, i haurà d’acordar amb els professionals les actuacions pertinents. De fet, Orum Center actua coordinament amb els centres escolars per tal que la teràpia obtingui els seus fruits de manera ràpida i efectiva. Atès que no tindria sentit que nosaltres treballéssim la consciència fonològica perquè el pacient falla en la lectoescriptura mentre que l’escola se fixa en les pautes de planificació, unificar esforços, juntament amb la psicoteràpia, s’erigeix en la clau de l’èxit d’aquests tractaments.

La medicació no és per a sempre

On queda aleshores la medicació? No hi ha dubte que els fàrmacs permeten alterar l’activitat cerebral, la qual cosa dona excel·lents resultats en pacients amb TDAH. A Orum consideren però que aquest és l’últim pas, és a dir, quan la psicoteràpia, les flors de Bach o la teràpia sistèmica, entre d’altres, no han evitat una afectació considerable en la vida diària dels pacients o dels qui tenen a la vora. Ara bé, qui pensi que la medicació és per a sempre, que estigui tranquil; si no, quin sentit tindrien les revisions psiquiàtriques? El cervell esdevé un òrgan tan increïble que repetidament hem de reajustar i reaprendre. Un TDAH és crònic, sí, de la mateixa manera que també es cronifica la nostra capacitat de compensar-nos i autoregular-nos. Així, doncs, els fàrmacs hi són però complementàriament a la resta de recursos de què disposem.

D’aquesta manera, tot plegat desembocarà en la satisfacció personal d’un infant que es farà adult, alhora que podrà portar la vida que vol, sabent-la gestionar en tot moment lluny del caos inicial. Res millor que se sentin satisfets amb la seva vida per sentir-nos satisfets amb la nostra feina.