La limfangioleiomiomatosi (LAM) és una malaltia minoritària que afecta principalment les dones i que es caracteritza per la proliferació anormal de cèl·lules epitelials i fusiformes. Tot i que no es considera un càncer pròpiament, aquestes cèl·lules tenen la capacitat de generar metàstasi i, a més, la hiperproliferació pot danyar el teixit pulmonar i acabar en una insuficiència respiratòria severa. Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han identificat productes de la transformació de la histamina, una molècula de senyalització involucrada en múltiples funcions fisiològiques, com a possibles biomarcadors de diagnòstic i com a possibles noves dianes terapèutiques.
El diagnòstic actual de la LAM és crític, ja que presenta una elevada heterogeneïtat de símptomes i nombroses similituds amb altres patologies. Fins ara, el diagnòstic diferencial es feia a través dels nivells plasmàtics de VEGF-D. Ara bé, aquest és un biomarcador poc clar per l’elevada variabilitat entre persones i en moltes ocasions cal arribar a la biòpsia del pulmó per confirmar-ne el diagnòstic.
En l’article publicat a la revista ‘EMBO Molecular Medicine’, els científics han identificat que les pacients amb LAM tenen nivells elevats en plasma d’un dels principals productes de la transformació de la histamina, el MIAA, i que per tant, es podria utilitzar com a nou biomarcador.
«Els nivells en plasma de MIAA són independents dels nivells del biomarcador utilitzat fins al moment, VEGF-D, i, per tant, l’opció més interessant seria utilitzar la combinació de tots dos per a un diagnòstic fiable de la LAM», assenyala Carmen Herranz, investigadora de l’IDIBELL i primera autora del treball.
Hi ha pacients que no toleren bé el tractament habitual de la LAM -amb rapamicina- i fins i tot algunes segueixen perdent funció pulmonar tot i la teràpia. En aquest estudi, en què ha treballat el grup de recerca en càncer de mama de l’IDIBELL i del programa ProCURE de l’ICO, liderat pel doctor Miquel Àngel Pujana, els investigadors han detectat que la inhibició de la via de la histamina atura la progressió de la malaltia en models animals.
«El tractament amb antihistamínics, fàrmacs ja aprovats per a altres patologies, és beneficiós com a monoteràpia i fins i tot podria tenir un efecte sinèrgic amb la rapamicina», destaca el doctor Pujana.
Següents passos
L’estudi ha motivat un assaig clínic multicèntric de fase II liderat per la doctora María Molina, també investigadora de l’IDIBELL i cap de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’assaig està finançat per l’Institut de Salut Carlos III i s’iniciarà en breu amb l’objectiu d’avaluar la seguretat i benefici de la combinació de rapamicina i loratadina, un antihistamínic comú, en el tractament de la LAM. També s’analitzaran els nous biomarcadors identificats de la malaltia.
Aquest treball ha estat possible gràcies a la participació de les pacients amb LAM i el suport obtingut pel conveni de col·laboració establert entre l’ICO i l’IDIBELL i l’Associació Espanyola de LAM (AELAM).
