Un estudi del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) ha identificat una proteïna vegetal amb tolerància a la sequera al sistema vascular de les plantes. L’estudi ha assenyalat que un increment d’aquesta proteïna, l’AtMC3, augmentaria la taxa de supervivència de les plantes en condicions d’escassetat d’aigua així com milloraria la seva habilitat per fer la fotosíntesi. «És una troballa clau per poder ajustar les respostes primerenques de la sequera a nivell de tota la planta sense afectar el creixement o el rendiment dels cultius», ha afirmat la investigadora del CRAG Eugenia Pitsili. Els nivells alterats d’aquesta proteïna no han provocat cap canvi perjudicial en la qualitat dels vegetals.
La investigació, que ha estat publicada a la revista ‘New Phytologist’, ha descobert que aquesta proteïna es troba exclusivament a les cèl·lules acompanyants del floema, el teixit vascular que distribueix els compostos produïts a les fulles durant la fotosíntesi cap a la resta de la planta.
#SEQUERA
Quan la planta s’enfronta a la sequera, se sintetitzen diverses molècules de senyalització com l’hormona ABA per desencadenar una sèrie de respostes fisiològiques que protegiran la planta. En aquest sentit, l’estudi ha apuntat que les plantes que no tenen AtMC3 són menys sensibles a l’ABA i, per tant, disminueix la seva capacitat de fer front a l’estrès per sequera.
L’estudi ha assenyalat també que l’AtMC3 té un paper important en la resposta de les plantes a l’estrès osmòtic i ha apuntat un possible nou paper de les cèl·lules acompanyants en la detecció d’aquest estrès.
El paper de l’AtMC3 en l’estrès per sequera concorda amb la funció d’altres proteïnes de la mateixa família, també relacionades amb respostes a altres tipus d’estrès com el causat per patògens o per ferides.
L’estudi ha destacat que, a diferència dels animals, les plantes no es poden moure i per això han desenvolupat maneres de suportar l’escassetat d’aigua i els períodes d’estrès per sequera. Malgrat aquests canvis, la crisi climàtica suposa, han alertat els investigadors, una greu amenaça per a la productivitat agrícola.
Aquesta investigació, liderada per la investigadora Núria Sánchez-Coll, obre la porta a futurs estudis per determinar el mecanisme exacte d’acció d’aquesta proteïna i així avaluar si podria tenir una aplicació en cultius d’interès agronòmic.
