Una població prèviament inadvertida de cèl·lules preleucèmiques podria ser responsable d’algunes recaigudes a la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (B-ALL), segons un nou treball de recerca publicat per un equip dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en estreta col·laboració amb la Universitat d’Oxford i clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic i la Universitat de Salamanca, així com amb el grup espanyol Pethema.
CD19 és una proteïna característica que es troba a la superfície dels limfòcits B, les cèl·lules immunitàries productores d’anticossos, des dels progenitors més primerencs fins als més madurs. La seva presència es manté fins i tot després de la transformació maligna a B-ALL i, per tant, es considera un bon biomarcador per a la identificació de leucèmies de cèl·lules B i una diana terapèutica molt utilitzada en estratègies d’immunoteràpia.
De fet, el tractament de B-ALL amb immunoteràpies dirigides a CD19, com els anticossos monoclonals biespecífics, tipus BiTE, o construccions CAR-T, ha tingut un gran èxit per aconseguir remissions completes en els darrers anys. No obstant això, és comú trobar recaigudes en aquests pacients, cosa que significa que encara hi ha cèl·lules que resisteixen la teràpia, capaces de reiniciar la malaltia.
La recerca, publicada a la revista especialitzada en hematologia Blood, els investigadors van trobar que una població de cèl·lules que no tenen CD19 (CD19-/CD22+) ja està present tant en condicions fisiològiques com en pacients amb B-ALL. En aquests pacients, algunes de les cèl·lules CD19- tenen el mateix patró de mutacions que la leucèmia anterior i són part de la càrrega leucèmica però, en no mostrar CD19, no seran l’objectiu de les immunoteràpies anti-CD19. La seva presència podria ser responsable d’algunes de les recaigudes.
Els resultats de la recerca tenen un alt valor clínic, ja que una anàlisi no massa complexa mitjançant citometria o tècniques moleculars podria determinar la presència de la subpoblació CD19-/CD22+ en pacients amb B-ALL des del principi, anticipant el risc de recaiguda després d’un tractament reeixit contra CD19.
A més, els investigadors proposen que les teràpies duals contra les cèl·lules que expressen CD19 i CD22 podrien ser una bona estratègia per reduir les recaigudes i mantenir els pacients en remissió durant més temps. Aquestes teràpies duals ja s’estan desenvolupant i és possible que aviat mostrin el seu potencial en assaigs clínics amb pacients reals.
La recerca ha estat realitzada en el context de la Red Nacional de Terapias Avanzadas (TERAV-RICORS) finançada per l’ISCII, i duta a terme per un equip multicèntric format per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la Universitat de Salamanca, l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat d’Oxford, l’ICO-Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Oxford Biomedical Research Centre.
