El Lleida Esportiu va derrotar ahir l’Olot amb solvència i dos bons gols de Diego Suárez i Julen Colinas, tots dos a la segona part, que el consoliden a la tercera plaça de la classificació i amplia a dotze les jornades sense perdre.
Viatja el Lleida d’Imanol Idiakez amb una velocitat de creuer espectacular –no perd un partit des del passat 24 d’octubre al Miniestadi davant del Barça B–, i sap guanyar encara que li toqui patir en alguns moments, com ahir en els últims minuts del partit quan l’Olot es va llançar a dalt. Però al camí del tremend cacau del visitant Djack es va interposar la manyopla d’Iván Crespo per evitar el que hagués estat l’1-1. D’aquesta acció decisiva al 2-0 de Colinas amb prou feines va passar un sospir, però va fer justícia al que s’havia vist al camp i el Lleida va assegurar els tres punts pels quals tant havia treballat.
El Lleida, després d’un inici de temporada molt irregular, està traçant una trajectòria de clar aspirant al play-off (porta sumats 26 dels últims 36 punts en joc). A més, és tercer i es reafirma a la seua plaça de bronze, sent ara quart el Cornellà a dos punts.
Els tres punts davant de l’Olot tenen ara molt més valor. Ha passat l’equador de la temporada i si la igualtat ja és evident en aquesta categoria i en aquest grup en concret, cada vegada els rivals resulten més incòmodes. Els de dalt estrenyen per conservar o assolir els llocs de privilegi i els de baix perquè ja comencen a sentir el perill del descens.
El Lleida, més enllà del que indiquin els sis partits sense guanyar que portava l’Olot (ara set) i la seua posició a la taula, no va tenir un partit senzill. No ho són mai, però és que els de la Garrotxa es van mostrar com un equip ben plantat sobre el camp, ben dirigit pel seu entrenador i exjugador blau Rodri. Van aguantar bé a la primera meitat, encara que no van crear perill sobre la porteria lleidatana. El Lleida va portar sempre el timó del joc i va desgastar el seu rival. Més imprecisos els locals a la primera part, es van bastar amb un inici fulgurant després del descans per fer caure la resistència de l’Olot. Va avisar Urko amb una rematada al pal i va encertar a la diana gairebé tot seguit Diego Suárez (1-0) després d’una gran acció de Colinas, que va anotar el segon. Van ser dos gols de bonica factura, amb jugades ben trenades i passades finals al cor de l’àrea. Pur manual de joc col·lectiu i un Colinas erigit en figura després de donar l’assistència del primer gol, marcar el segon i ser objecte d’un clar penal que l’àrbitre no va concedir.
No estava tancat el partit, però no semblava perillar la victòria fins que l’Olot va donar les últimes raneres de vida amb l’1-0 encara en el marcador. Però quan un equip funciona si, a més, el porter respon en situacions límit, la confiança es dispara. I ara mateix el Lleida en té a doll.
