Un projecte liderat per la investigadora de la UPF Barcelona School of Management Ana Freire ha desenvolupat una eina que detecta possibles casos d’anorèxia a les xarxes socials mitjançant la intel·ligència artificial (IA). Els investigadors han observat que són comunitats «molt aïllades» de la resta i que les xarxes «engrandeixen» el problema perquè suggereixen contactes amb perfils similars, destaca Freire. En l’estudi, han treballat amb dades «completament anònimes«, perquè no es pot recopilar informació dels usuaris sense el seu consentiment. Per intentar arribar a qui pogués necessitar suport emocional, van llançar una campanya amb el Telèfon de l’Esperança dirigida a persones que encaixessin amb els perfils detectats.
En una entrevista a l’ACN, Freire explica que l’eina que han desenvolupat «identifica patrons comuns en usuaris que poden patir anorèxia i que s’expressen a les xarxes socials». Els investigadors van extreure de manera anònima perfils demogràfics i d’interessos a partir de grups d’usuaris amb signes d’un trastorn de la conducta alimentària (TCA), mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial, com anàlisi de text i d’imatges.
Augmenten un 30% els trastorns alimentaris en l’últim any a Lleida
Els investigadors van observar que els usuaris que poden patir anorèxia són majoritàriament dones (un 70%) de menys de 29 anys. El 60% dels perfils corresponen a joves menors de 18 anys.
La investigadora explica que una de les conclusions destacades és que aquests grups d’usuaris es troben en comunitats «molt aïllades», que utilitzen hashtags particulars i paraules clau pe comunicar-se entre ells. Freire afegeix que estan «desconnectades» de comunitats que es podrien anomenar «sanes» i de les que ofereixen informació sobre trastorns alimentaris per oferir ajuda. També han constatat com perfils de persones que s’estan recuperant d’un trastorn surten d’aquests grups aïllats i transiten cap a les altres comunitats.
La que també és directora de l’Àrea de Tecnologia de la UPF Barcelona School of Management adverteix que les conseqüències que aquestes persones estiguin en «bombolles aïllades» poden ser «molt greus». A més, les xarxes socials amplifiquen el problema perquè suggereixen contactes similars, de manera que contribueixen a fer comunitats «més grans i aïllades».
Els investigadors van plantejar-se com podien intervenir per intentar ajudar les persones que poden patir anorèxia. Les dades amb què havien treballat eren anònimes perquè no és legal personalitzar-les sense tenir-ne el consentiment i per això van idear una campanya d’anuncis a les xarxes socials dirigida als usuaris que encaixessin amb els patrons que havien detectat. «Va ser la manera de dirigir-nos a qui podia necessitar suport emocional», destaca Freire.
La campanya va durar 24 dies i van arribar a més de 500.000 persones. Les trucades al Telèfon de l’Esperança provinents de les xarxes socials van augmentar un 60% durant aquell període de temps.
Aquest estudi s’emmarca en el projecte STOP (Suicide prevenTion in sOcial Platforms), que analitza problemes de salut mental a les xarxes socials i que va començar per contribuir a reduir les morts per suïcidi. Es tracta d’un projecte multidisciplinari en què treballen enginyers, psicòlegs, psiquiatres i terapeutes.
Un 5% de les nenes i adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària (TCA) i un 11% més està en risc, segons dades del 2019 facilitades per l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). La mateixa associació explica que les dades es poden quedar curtes. Durant el primer confinament de la pandèmia les peticions d’ajuda per un trastorn alimentari es van triplicar respecte al mateix període del 2019.
