Els Mossos d’Esquadra de la Divisió d’investigació Criminal de l’Àrea Central d’Investigació-Patrimoni han intervingut 8244 restes arqueològiques espoliades el darrer quart de segle per un home conegut com “el senyor dels crancs” ja que es tracta de fòssils majoritàriament de quatre espècies de crancs. La investigació té el seu punt d’inici a partir del coneixement que el jaciment del Paratge del Clot Sant Romà havia estat objecte d’espolis paleontològics per part d’aficionats i col·leccionistes, des del seu descobriment l’any 2016. Per aquest motiu feia temps que els Agents Rurals duien a terme inspeccions rutinàries per prevenir aquesta conducta delictiva.
D’aquesta manera, el 9 de març de 2019 van sorprendre un espoliador a qui li van intervenir divuit fragments de decàpodes fòssils que acabava d’extreure del jaciment i que tenien una antiguitat d’entre 35 i 45 milions d’anys. A banda, també se li va comissar una targeta de memòria amb fotografies on s’hi podia apreciar un episodi anterior amb extraccions similars. L’espoliador era un home que la investigació policial acabaria provant que portava fent-ho des de l’any 1996 com a mínim. L’home, de 70 anys i nacionalitat espanyola, ha estat investigat per aquests fets.
A primers de maig del 2019 la Fiscalia de Patrimoni Històric va demanar una entrada i perquisició al domicili de l’espoliador per recuperar el material espoliat que sortia a les fotografies.
El Jutjat d’Instrucció número 1 d’Igualada va assumir la investigació i va encomanar l’entrada i perquisició a la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra. L’escorcoll es va dur a terme el 26 de juliol de 2019 a Igualada mateix, on es van recuperar 101 indicis, alguns dels quals formats per grups de centenars de fòssils de diverses mides que conformaven un botí de milers de fòssils mil·lenaris. Els agents també van recollir mapes, documentació dels jaciments paleontològics afectats i diapositives que, a contrallum, permetien visualitzar clarament fotografies de jaciments, fòssils enterrats i posteriorment extrets del subsòl, dades dels emplaçaments i dates dels espolis. El seu estudi va permetre ubicar jaciments a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Osca que haurien patit l’activitat furtiva.
El recull d’indicis efectuat pels Mossos com a conseqüència d’aquesta entrada i perquisició, que acreditaven tant la reiteració com el risc de reincidència, van ser suficients per considerar necessari sol·licitar la petició de no apropament als jaciments detectats com a saquejats per l’investigat. La Fiscalia de Barcelona especialitzada en Patrimoni Històric ho va avalar i finalment la jutgessa d’Instrucció 1 d’Igualada va adoptar la mesura que ha de permetre preservar la integritat sobre nous atacs d’aquesta persona dels jaciments afectats:
- Jaciment del Clot de Sant Romà de Bellprat (Anoia)
- Jaciment de Roca Llarga – Els Mollons de la Pobla de Claramunt (Anoia)
- Jaciment de Prats de Carreu a Coll de Nargó (Alt Urgell)
- Jaciment de la Valleta a Vilaseca de Seròs (Segrià)
- Jaciment de Salàs de Pallars – Sensuí a La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Es tracta d’una mesura que des dels Mossos d’Esquadra s’ha demanat en diverses investigacions a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona des de l’any 2015 i que han anat prosperant amb resultats positius. En aquest cas s’ha sol·licitat sobre aquells jaciments que s’ha pogut acreditar l’espoli, i en d’altres com els d’Osca o a la demarcació de Lleida.
La investigació i les actuacions policials han conclòs al setembre de 2020 que han donat lloc a l’informe del Departament de Cultura sobre el valor dels danys ocasionats i el material intervingut, que supera els 140.000 euros, sobre un total de restes de 8244 peces, majoritàriament de quatre espècies de crancs.
Actualment els fòssils decomissats són en dipòsit judicial als magatzems del Departament de Cultura, ja que totes les restes arqueològiques i paleontològiques són de titularitat pública i patrimoni públic. Les extraccions sense una metodologia científica malmeten el jaciment i comporten la pèrdua d’informació històrica de forma permanent. Aquesta pèrdua d’informació i els danys als jaciments són delictes amb penes que poden arribar als tres anys de pres
