Intractables

Va caure la sisena, tercera consecutiva. Feia dos anys, des de l’estrena del club, que l’Actel Força Lleida no encadenava tres victòries consecutives i ahir, en una exhibició de joc no exempta d’algun sobresalt, va firmar un altre triomf de prestigi que el porta a la quarta posició provisional i allarga el malastruc del Melilla en les seues visites el Barris Nord, un recinte que es manté inexpugnable.

El partit va arrancar deu minuts tard per uns problemes amb la xarxa de la cistella en la qual atacava l’Actel Lleida, una circumstància que no va influir els dos equips, que van començar entonats, no així la parella de col·legiats, que la van prendre contra els locals cosint-los a faltes. Després d’empatar Almazán amb un triple (7-7), Fran Guerra era castigat amb una inexistent falta en atac, a la qual seguirien unes altres dos en defensa d’Alzamora i Múgica que van fer esclatar l’afició del Barris Nord, que va mostrar el seu descontentament amb crits de «fora, fora!» i una mocadorada.

El concert de xiulet dels col·legiats va afectar el quadre de Joaquín Prado, que va anar la resta del període al darrere en el marcador, encara que el desavantatge mai no va superar els tres punts, diferència amb què es va arribar a la primera aturada (15-19). En l’arrencada del segon assalt, l’Actel Lleida va recuperar la seua millor versió i el Melilla va començar a patir en defensa. Els triples, la principal arma ofensiva dels de negre, van arribar amb Kaufmanis, que en va encadenar dos per situar el seu equip al davant (27-24), per obligar el tècnic de Melilla a parar el partit després d’encaixar un parcial de 12-5.

Una cistella de Gatell va semblar truncar la dinàmica, però els lleidatans van seguir a la seua amb ràpides transicions i accions que van aixecar el públic dels seients, com un alley-oop en contraatac de Simeón per a Fran Guerra, una societat que ahir va funcionar meravellosament. El canari, molt entonat en aquest quart, repetiria en la següent jugada per situar el màxim avantatge en el partit, cinc punts (33-28), que serien nou gràcies a un triple de Kahlig amb tir addicional que l’MVP de la jornada passada no va desaprofitar (37-28), que va dur de nou Alejandro Alcoba a demanar un temps mort. Les seues indicacions tampoc no van donar gaire resultat, ja que de nou Kahlig, amb un altre triple, va segellar el màxim avantatge al descans (40-30), que podia haver sigut més ampli si Múgica hagués encertat en l’última jugada del quart.

L’Actel Força Lleida no va aixecar el peu de l’accelerador en l’arrencada de la segona part i va ampliar l’avantatge fins als 14 punts amb dos cistelles consecutives de Kahlig (46-32). Tot estava sortint a cor què vols i es presumia, per fi, una victòria folgada, però res més lluny de la realitat. El Melilla, que semblava tocat, va reaccionar de la mà del seu referent, Carles Bravo, que va firmar ell solet un parcial de 0-11 que va situar la diferència a tan sols tres punts (46-43). Prado va parar el partit i Kalhig, amb un altre triple, va apaivagar els ànims. Simeón, superb en la direcció, va contribuir amb una bomba made inNavarro per situar el Força Lleida 8 punts a dalt (53-45). Un triple afortunat de Garrido i alguna acció puntual de Laso van fer que el partit entrés en l’últim període amb els locals manant de sis punts (60-54). L’equip de Prado no acabava de trencar el partit i sempre deixava moribund un Melilla que, al final, va acabar creient en les seues possibilitats. De la mà de Butterfield, autor de cinc punts consecutius, va posar de nou els nord-africans davant, cosa que no passava des del primer període (60-63). Un 0-9 de sortida que posava seriosament en perill la victòria. El joc psicològic entrava en acció i els lleidatans van demostrar ser molt forts. No es van arrugar. Fakuade va anotar des de la botella per trencar la dinàmica i Kaufmanis i Sutina van firmar dos triples seguits que van tornar l’afront (8-0) i van situar de nou cinc punts de renda (68-63). Els nervis estaven a flor de pell i això va quedar patent amb dos minuts sense anotació. Va trencar la ratxa Garrido, una altra vegada amb un triple més que afortunat que ajustava el marcador (68-66), però va aparèixer la societat Simeón-Guerra per liquidar el duel. Primer amb una assistència estil Magic Johnson del valencià perquè el canari anotés a plaer i després amb un alley-oop que de nou Fran va completar, aquesta vegada a una mà, en suspensió i a taula (75-68) per sentenciar la sisena victòria de la temporada davant d’una afició, de nou, entregada.