Ipcena-EdC va trametre a l’ajuntament de Bellpuig el 2 de maig un requeriment sobre la consulta popular que estava realitzant a la seva població, per la possibilitat de fer un forn crematori a la població, amb tot un seguit d’informacions ambientals d’interès respecte al projecte i propostes per reduir el seu impacte al medi i la població.
L’entitat exposa que la problemàtica associada que provoquen aquestes instal·lacions anomenades de cremació, essent més correctes d’incineració, són instal·lacions potencialment contaminants. A més, són coneixedors que poblacions com Tàrrega van rebutjar la instal·lació d’un projecte, així bé d’altres poblacions com Mollerussa que tampoc en disposen.
Malgrat que aquestes instal·lacions haurien de disposar tot un seguit de mesures preventives per reduir i controlar les emissions, el fet és que no s’apliquen en la seva gran majoria, i els efectes de contaminació són importants.
Emissions més rellevants que provoquen els forns crematoris
Les emissions de mercuri s’originen en les ortodòncies dentals que poden contenir de 5 a 10 grams de mercuri, segons la quantitat i els tipus utilitzats. L’impacte ambiental d’aquest element emès des dels crematoris ha estat estudiat amb escreix. Des de 1999 a la major part dels empastaments dentals ja no es fa servir mercuri i són a base de materials orgànics. Els metalls pesants, excepte el mercuri, es poden reduir mitjançant dispositius de control de partícules.
El mercuri es pot atenuar mitjançant l’ús de sal de seleni a la cambra de cremació o afegint carbó activat als dispositius de control de partícules. Els COVNM (compostos orgànics volàtils es produeixen a partir de la combustió incompleta o ineficient d’hidrocarburs continguts als combustibles, dels teixits del difunt i dels encoixinats i vernissos del taüt.
Les dioxines i els furans són el resultat de la combustió de cel·lulosa de fusta, plàstics clorats i varien segons el rang de temperatura. Per a la reducció d’emissions, alguns organismes com la Comissió de Hèlsinki – Protecció del Medi Marí del Bàltic Comissió (Helcom) han fet recomanacions o fins i tot hi ha manuals d’operació com l’elaborat pel Department for Environment, Food and Rural Affairs (DEFRA) del Regne Unit.
Aquest organisme també va regular que a partir de finals del 2012, els forns crematoris reduïssin en un 50% les emissions de mercuri (2). També existeix l’esborrany de les directrius sobre MTD i MPA conforme a l’article 5 i l’annex C del Conveni d’Estocolm sobre els contaminants orgànics persistents elaborat per la Secretaria del Conveni d’Estocolm sobre els contaminants orgànics persistents que inclou mesures sobre els crematoris funeraris. (Categoria de fonts (g) de la Part III: Crematoris).
La legislació europea és molt exigent amb les instal·lacions de combustió i les mesures de protecció de la qualitat de l’aire. Les instal·lacions de cremació funerària estan incloses entre elles, però són poques les que estan adaptades per complir les regulacions sobre emissions tòxiques a l’atmosfera basades en la normativa europea.
Referit a la consulta popular és un procés participatiu, des d’Ipcena afirmen que és obvi que previ al procés de la consulta hauria d’haver-se realitzat un seguit d’actes informatius al veïnatge referits als factors positius i negatius que poden provocar aquestes instal·lacions, amb l’objectiu bàsic que la societat afectada pugui votar i decidir el més objectivament, la qual cosa exposen que no s’ha fet.
