Isona homenatja ‘la Miró lleidatana’

Molt pocs artistes van tenir l’honor de creuar el bassal durant el segle passat per exhibir la seua obra al nou món. Si a sobre parlem de dones, el nombre cau en picat. Malgrat tot, cal plantar cara a les dificultats. Si no que l’hi diguin a Carmen Bernadó. Aquesta artista lleidatana autodidacta, nascuda el 1942 a Aransís (Gavet de la Conca), va tenir clar des de petita quines eren les seues ambicions i va construir la seua vida al voltant d’aquestes. Setanta-sis anys després, la sala BBVA d’Isona (Isona i Conca Dellà) acull, fins aquest diumenge, una exposició inèdita amb les seues pintures més personals. “Mai han format part de cap mostra. El perquè és simple. Són les meues obres preferides i les vaig voler mantenir a prop meu”, va confessar Bernadó a SEGRE. El periple de la lleidatana va començar als inicis dels 60. Quan en tenia 20, Bernadó va deixar Lleida per provar sort a Barcelona, on va començar tot. El 1973 la galeria Quatre Cantons li va dedicar una exposició. L’artista no va desaprofitar l’oportunitat i la va utilitzar com a trampolí. Al llarg dels anys 70, l’obra de la lleidatana es va exhibir en diferents museus i galeries de Catalunya fins a rebre “la proposta”. Els seus veïns a Barcelona, immigrants novaiorquesos, la van convidar a mostrar l’obra als EUA. Va ser un punt i a part en la seua carrera. A partir de llavors, les seues pintures van visitar diferents països com el Japó, el Canadà, Veneçuela, Dinamarca i París, entre molts d’altres. De fet, durant 30 anys, Bernadó va residir entre Miami (EUA) i Santiago (R. Dominicana), ciutats que compten, a dia d’avui, amb sengles exposicions permanents amb part de la seua obra. Vint anys després de tornar al seu Pallars natal, Bernadó analitza la seua carrera en perspectiva des de casa, a Isona. “He tingut la sort de fer sempre el que he volgut”, reflexiona. El seu estil, “figuratiu i revolucionari”, recorda una mica el de Joan Miró. Tanmateix, el de la lleidatana és reivindicatiu, modern per a l’època. “En els 90, quan molts es tapaven els ulls, jo ja vaig denunciar la violència de gènere”, va subratllar Bernadó, que va afegir que la seua pintura preferida, de les que s’exhibeixen ara a Isona, és “un homenatge als immigrants”.