Tres instituts del Gironès –el de Sarrià de Ter, Celrà i el Salvador Espriu de Salt- han aprovat un manifest en què asseguren que mantindran els seus projectes lingüístics immersius arran de la sentència del Tribunal Suprem que obliga una escola de Canet de Mar (Maresme) a fer un 25% de classes en castellà. El document l’ha promogut l’institut de Sarrià de Ter. Tal i com ha avançat El Punt Avui el claustre ho va aprovar el 24 de novembre, just l’endemà de la sentència. El seu director, Albert Bayot, diu que va sorgir a iniciativa d’un grup de professors i que es va aprovar per unanimitat. «Els centres educatius hem de dir què pensem perquè sinó se’n fa un ús polític o jurídic i que el que volem és que es faci un ús pedagògic», remarca.
Defensar el model d’immersió lingüística com a resposta a les «ingerències» del sistema judicial. Aquest és l’objectiu del ‘Manifest sobre el tractament de les llengües a l’institut’, que l’institut de Sarrià de Ter va aprovar per Claustre el 24 de novembre.
El document va sorgir a iniciativa d’un grup de professors just l’endemà que sortís la sentència del Suprem que obliga a fer un 25% de les classes en castellà. «Vam dir que hi havíem de dir alguna cosa i es va aprovar per unanimitat», explica Bayot.
«Penso que quan surten determinades coses que suposen una ingerència en la nostra difícil tasca d’ensenyar, els centres educatius hem de dir el que pensem perquè sinó se’n fa un ús polític o jurídic», remarca. I és que el manifest vol deixar clar que «no» estan «disposats a que uns tècnics de justícia vulguin fer de tècnics de pedagogia». Per això, el document vol mostrar la «indignació i rebuig» a un posicionament judicial sobre un «afer estrictament pedagògic». «I que, a més, ho faci sense els coneixements suficients per a la garantia de rigor», afegeix.
La segona idea que defensa el document versa sobre les llengües en «sentit complet». «El projecte lingüístic, l’aprovació del qual és una potestat del Consell Escolar, ja deixa ben clars els usos de cadascuna de les cinc llengües que s’utilitzen al centre i del caràcter de complementació que té l’aprenentatge i el maneig de diversos idiomes a l’hora», continua el manifest.
I, per últim, recorda que el català la llengua vehicular perquè és la «pròpia» però, alhora, perquè es troba «minoritzada per causes històriques, geogràfiques, demogràfiques i sociològiques». «Necessita un protecció especial però això no es fa en detriment d’una altra», insisteix Bayot.
De fet, diu que tenen molts alumnes nouvinguts i alguns procedents de països amb el castellà com a primera llengua. «Nosaltres no hem posat mai pegues a ningú i tothom entén el tractament que fem perquè els alumnes continuïn aprenent el castellà però també perquè vegin que hi ha una altra llengua molt propera que també poden entendre», afegeix Bayot.
La direcció del centre va fer arribar el manifest –que han penjat al seu web- a les famílies dels alumnes i a tota la comunitat educativa. «Hem rebut mostres de suport i cap queixa», afirma el director. També ho van trametre als diferents centres educatius de la zona del Gironès i el Pla de l’Estany.
De moment, s’hi ha sumat l’institut de Celrà, que el va aprovar el 30 de novembre i que també l’ha penjat al web, i el Salvador Espriu de Salt, que el va aprovar el 15 de desembre i l’endemà ho va fer públic a través de les xarxes socials.
