Coincidint que a finals d’any les Nacions Unides celebraran una cimera internacional sobre els sistemes alimentaris, l’ANUE celebra avui el seminari Diàlegs des de Catalunya sobre els sistemes alimentaris 2021, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Fundació Ametller, a la seu de Casa SEAT, i compta la presència de la presidenta de l’ANUE, el fundador i CEO de la Fundació Ametller, el cap de l’equip del Dret a l’Alimentació de la FAO, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i la xef Carme Ruscadella, a càrrec de la Conferència inaugural.
En la trobada han intervingut representants del sector agroalimentari català, entre ells, Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, dins la ponència De la producció al consum: com han de canviar els sistemes alimentaris.
Per al representant dels productors catalans, la resposta a aquesta qüestió ha estat clara “Si no tenim producció local professional, el canvi no estarà a les nostres mans”. Massot argumenta que només podrem continuar millorant el model europeu d’alimentació, que ofereix un nivell de seguretat, sostenibilitat ambiental i benestar animal molt elevat, si garantim que les productores i productors locals es guanyin la vida.
“Si no tenim producció pròpia”, apunta el president de l’organització “dependrem de tercers països per abastir-nos d’aliments, augmentarem la petjada ambiental, reduirem el nivell de seguretat alimentària i els estàndards de benestar animal, alhora que empitjora la gestió del territori, augmenta el risc d’incendis, es buiden encara més els pobles i les ciutats es massifiquen”.
Massot ha insistit en el fet que només hi ha una solució per evitar aquest escenari “Cal invertir en la nostra pagesia professional, aquelles persones que es dediquen 100% a l’activitat agrària. Els professionals agraris no abandonaran la producció per una mala collita. Si creem un teixit productiu fort, viable, es podran fer més inversions en sostenibilitat ambiental i el que sigui necessari. Si no ho fem, haurem de menjar el que puguem, potser més car, i sense plantejar-nos com s’ha produït”.
L’organització agrària catalana recorda que la petjada ambiental del sector agrari català s’ha reduït considerablement i que només es continuarà en aquesta línia, si a les productores i productors se’ls paga el preu que correspon, evidentment per sobre dels costos de producció. “Quan algú està ofegat, no pensa en invertir, pensa en deixar-ho”, afirma Massot i afegeix “Quan tinguem empreses agràries viables, la resta sortirà sol. Els productors i productores invertiran en millores quan la seva activitat és rendible i això fa possible que els consumidors disposin d’aliments de proximitat, qualitat, segurs, a bon preu i amb una petjada ambiental baixa.”
El president de JARC ho té clar “sense pagesia professional perdem el control de la nostra alimentació i no tindrem capacitat de projectar el futur del sistema alimentari del nostre territori”.
