Com a resposta davant les fake news que desacrediten la ramaderia, la societat hauria de cercar dades contrastades i fonts científiques autoritzades, però sovint pesen més les modes, i molts es deixen seduir pels arguments que els hi serveixen certs grups d’interès a través de les xarxes socials o mitjans de comunicació, generant notícies falses, que a força de repetir, molts acaben creient.
Una mostra seria el mite de què la carn conté hormones i antibiòtics a dojo, malgrat que aquest aspecte està estrictament regulat i controlat en la Unió Europea, que limita el seu ús en gran manera per normativa i n’estableix controls. “El consum de carn i de llet és perjudicial per a la salut”, un altre mite sense rigor científic que s’ha sentit els últims anys. Experts de tot el món reconeixen les virtuts de la dieta mediterrània, que inclou aquests aliments, perquè aporten una quantitat de certs nutrients difícils de trobar en altres productes.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que existeix un gran desconeixement per part de la societat de com es produeixen els aliments al nostre país i sobre les bases d’una alimentació equilibrada, instigat per interessos econòmics d’empreses que produeixen carn sintètica i grups econòmics, fons d’inversió i entitats vinculades a aquestes.
Bernis creu que només cal estirar el fil dels orígens de la carn sintètica “els trobem a la NASA, que buscava la solució per alimentar als astronautes durant els viatges interplanetaris. Va recórrer al sector privat per trobar fons de finançament per generar proteïnes animals artificials, i aquests recursos econòmics els va trobar en els multimilionaris del món digital. Avui dia, a part d’aquests, també hi participen empreses americanes, com Cargil, GBS, Tyson Food o europees com Whole Food, Carrefour, Domino’s Pizza, Nestlé, Uniliver, o Wallmart, entre altres, però també són finançats per organitzacions en defensa dels animals o fundacions com la Silicon Valley Foundation, que pretenen generar un deure moral en els ciutadans perquè facin la seva aportació econòmica.”
Acabar amb el desconeixement des de l’arrel, l’educació a les escoles
La millor solució, segons l’entitat, és educar als joves i als nens des dels centres educatius perquè en el futur tinguin un criteri sòlid, basat en coneixements científics i dades i fets contrastats, per decidir quin tipus d’alimentació volen i per què. És per això que ha sol·licitat al departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que coordini esforços amb el departament d’Ensenyament i Salut per posar en marxa una assignatura sobre aquestes temàtiques.
Des de JARC, es considera la inversió en educació és una aposta per al futur de la salut de la societat i per la continuïtat d’un sector agroalimentari segur i sostenible.
