Joan Baró, fent malabars amb les notes per a que el món soni diferent
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:FOTO: JAVIER SERRAT
"Puc viure com vull viure fent el que vull fer". Aquesta envejable frase és la que respon Joan Baró a la pregunta de si es guanya la vida amb la música. Doncs sí. El que passa és que a banda de fer música, també fa malabarismes. No dels del circ, sinó encaixant tasques diverses dins del món artístic. I és que el Joan Baró és moltes coses: músic, escriptor de música i actor. Va començar a treballar al teatre, amb companyies lleidatanes com el Xip Xap o la Baldufa i va veure que sí, que potser de la música també en podria fer el seu modus vivendi. I en això està. Complint un pressentiment que ja va tenir de petit, quan amb 6 anys, uns amics li van gravar la veu amb un caset i es va quedar enamorat d'aquesta possibilitat. D'aquí a començar a composar cançons pròpies amb un teclat només va haver un pas. "Jo ho deia de broma que seria músic, però crec que en el fons ho sabia", diu aquest artista. I fent broma, fent broma, porta tres lustres fent de músic. Fent música i també donant diferents personalitats a les seves facetes artístiques. Perquè a banda de tocar i composar en solitari, també és la meitat del duet de folk Lauzeta i també forma part del grup Cronistes, que està intentant ressucitar després d'uns anys en silenci. I, a més a més, és un dels integrants del grup de versions La Secreta, que ja prepara la gira d'estiu.
De tota manera, el que més il·lusió li fa ara mateix és composar bandes sonores: “Com a repte és molt bonic, és el que em ve més de gust perquè has de buscar la manera de traduir una història a notes musicals. I molts cops, això et porta a explorar –artísticament parlant- terrenys on no hi arribaries per tu mateix”. A més, des de fa uns mesos, s’ha instal·lat un estudi de so a casa i llavors, pot experimentar sempre que vulgui. “És un gran avantatge, perquè quan has de llogar estudis has d’anar més ràpid i molts cops no et pots permetre el luxe de madurar bé una idea. Però amb l’estudi a casa, si m’encarreguen una banda sonora, la puc composar, produir, enregistrar i lliurar-la amb un llacet”, diu rient, com un nen amb estudi de so nou.
I és que precisament té entre mans la banda sonora d'una obra de la recent creada companyia lleidatana UN Teatre. Serà la seva quarta banda sonora, però espera que n’hi hagi més. Així podrà fer malabarismes entre bandes sonores, Lauzeta, Cronistes, La Secreta i també la feina que manté com a actor per a qui el truca quan el necessita. Té la sort que compten amb ell. “Sóc afortunat perquè sempre que ho he necessitat, ha sorgit feina, no m’ha faltat mai”, explica satisfet.
I si no li proposen feina, doncs se la proposa ell mateix. Que és el que va fer creant un crowdfunding en el moment en què es va decidir a cantar sol. Per editar ‘Sol’ va demanar diners a través de Verkami. Però és que abans que aquest tipus de plataformes es fessin populars, amb Cronistes ja havien experimentat el "micromecenatge" però en analògic, donant unes targetes a canvi de diners que després servien per obtenir el disc. “Tot el que sigui comunitari, sumar esforços, és el futur. El crowdfunding és donar l’oportunitat a la gent de formar part d'alguna cosa que consideren bonica. I em sembla molt xula la idea que algú pot aconseguir recursos per desenvolupar un projecte en funció que pugui transmetre als altres l'entusiasme per aquest somni", assegura Joan Baró, que insisteix en la necessitat de sumar per arribar més lluny.
De fet, aquesta idea d'objectius col·lectius va més enllà de "verkamis" o de discos. El Joan Baró confia que la seva feina amb la música és una eina de transformació social. També es defineix com a cantautor, així que les lletres de les seves cançons i bona part dels concerts en els que participa han estat amb l'objectiu de canviar la realitat que l'envolta. "Fins i tot en els concerts normals el fet que hi hagi un públic escoltant-te significa que pots canviar conciències. La música és poderosa, és un llenguatge universal i si les notes que jo toco han servit en algun moment per fer reflexionar a algú, ja em dono per satisfet".
