Joan Carles Oliva: “Segueixo perquè el club creu en la meua feina”

L’entrenador del Lleida, Joan Carles Oliva, va confirmar ahir que diumenge, després de perdre contra l’Eixea, va posar el càrrec a disposició del club, però que el president, Albert Esteve, no li va acceptar la dimissió. “Jo no he canviat de parer”, va explicar ahir a la sala de premsa del Camp d’Esports, acompanyat del mateix Esteve i d’un dels capitans, Álex Albístegui. Després de dos dies de reunions intenses i tenses, Oliva va dir ahir que “el club creu en la feina que faig i segueixo per aquesta raó”, amb la qual cosa va ratificar el que va dir divendres passat. “No volia que el club se sentís lligat pel contracte. Si pensaven que era millor un canvi, jo ho acceptava”, va afegir. I va justificar la decisió de continuar després de rebre el suport del club i de la plantilla. Albert Esteve va reiterar el suport al tècnic: “Si haguéssim detectat algun problema ja no seria aquí. I si hi és, és perquè tots els inputs van en la mateixa direcció.” Pel que fa a la situació de l’equip, va dir que “les reunions d’aquests dies han estat molt positives. I estem vius. Som cinquens a 4 punts del play-off. Farem tot el possible per fer el play-off. Ningú ens podrà dir que no ha estat així”, va afegir. Albístegui, al seu torn, va valorar que “estem malament, però molt vius. Hem de guanyar diumenge. Quan les coses van malament les reunions són normals” i va afegir que es veuen “perfectament capacitats” per aconseguir la classificació per al play-off. Oliva va admetre que tant diumenge després del matx, com dilluns o dimarts, “estava preparat per a qualsevol escenari” i va afegir que “no em penedeixo del que vaig dir. Si no es donen els resultats, el responsable és l’entrenador. Si vaig dir que me n’aniria, estava buscant el millor per a l’equip. Vaig posar el càrrec a disposició i em van demanar temps per parlar-ho i és el que hem fet durant els dos dies següents”. Oliva creu, després de rebre el suport del club, fet que va agrair, que “la situació és reversible” i va insistir que “volia veure si tots remàvem en la mateixa línia” i, sobre possibles crítiques al canvi de parer, va valorar que en aquesta feina “acostumes tenir tants amics com enemics. No pots tenir a tothom content”.