Joan Picanyol: "És crucial conèixer i entendre bé l'economia des de jove"

LLEIDACOM | Lourdes Farré
Publicat: 
24-11-2022
Actualitzat: 08-12-2022 15:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Joan Picanyol: "És crucial conèixer i entendre bé l'economia des de jove"
    Peu de foto: 
    Miquel de Santiago

Com i per què es va produir la fusió entre la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears, les dues entitats bancàries que avui formen CaixaBank i que s’ha convertit en la principal entitat financera de la península Ibèrica. Aquesta és la resposta que l’economista Joan Picanyol Tarrés explica en el llibre “Caixes catalanes. La fusió. Una història important poc explicada” editat per Grama de Pagès Editors. La seva visió, atès que va poder viure des de dins la complexitat de l’operació, ajudarà el lector a conèixer “una història important poc explicada” que es va iniciar el mes de juliol de l’any 1990.

Picanyol, que fou cap de zona de Lleida de l’entitat durant més de 30 anys i que provenia de Caixa de Barcelona, narra quins foren els veritables motius que van empènyer aquestes dues entitats a culminar les gens fàcils negociacions en una fusió real, per crear una nova entitat d’estalvis, “que ha esdevingut modèlica fins avui”.

El llibre recorda l’esperit de la desapareguda Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, la més antiga de Catalunya -fundada l’any 844- i considerada “el banc dels pobres”. També fa referència a la crisi del 2008, a la desaparició de moltes entitats bancàries i dels empleats, així com la digitalització i la supressió d’oficines que ha portat a tancar-ne més de 5.000. Així doncs del 2008 al 2020 s’han tancat un 64% de les oficines de Catalunya, de més de 8.000 l’any 2008 a 2.949 l’any 2020. Picanyol assenyala l’endeutament com un dels principals problemes de l’economia en el moment actual.

Miquel de Santiago

Joan Picanyol i Tarrés

L'economista de Solsona, resideix actualment a Alpicat i és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis avançats (DEA) a l’àrea d’Economia Financera i Comptabilitat, i doctorat cum laude per la Universitat de Lleida.

La seva experiència professional en el món de la banca és llarga, més de quaranta-cinc anys. Es va iniciar en el Banc de Biscaia a Barcelona, després a la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, primer a Barcelona i més tard a Lleida, a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i a CaixaBank a Lleida. És membre de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya i fins ara ha sigut formador en tots els programes d’Educació Financera i Emprenedoria de Catalunya (EFEC) que ha organitzat l’Institut d’Estudis Financers (IEF) en els darrers deu anys, a més a més d’articulista i conferenciant.

Avui parlem amb l'economista Joan Picanyol en primera persona a LLEIDA.COM, qui ens explica com va néixer CaixaBank i el paper que juguen les entitats bancàries en la nostra economia, un viatge on es tracta el futur de les nostres economies.

Miquel de Santiago

- Es podria fer servir el llibre com una guia bàsica per entendre com funciona l'economia actual?

Una mica sí perquè parlem del context econòmic en el moment en el qual es va produir la fusió que va donar nom a CaixaBank, també parlo sobre la crisi del sistema financer de l'any 2008... tot un repàs històric fins a arribar a primers del 2022, ja que el llibre el vaig acabar d'escriure al febrer, a més, així vaig evitar entrar en temes referents a la guerra actual entre Rússia i Ucraïna, que això sempre ho complica tot més, sobretot en l'economia.

- Per tant, la intenció final era fer un repàs per la història de les dues entitats bancàries que finalment conformen la fusió.

Sí, relato la història de la fusió i a més a més, s'hi pot veure la projecció que aquesta ha tingut fins avui dia, la descripció dels resultats, que han estat excel·lents.

- T'has hagut d'autocensurar en algun tema o alguna part del llibre?

Sí, sempre passa això, però és normal.

- Consideres que entendre l'organització de l'economia d'una societat és important? Per què?

És molt rellevant a tots els nivells, la prova n'és que encara estic fent classes als instituts sobre educació financera. Els hi explico de què va el sistema financer, les finances, l'endeutament, els estalvis, la inversió, etc. I aquest any també hem introduït un nou tema que és l'economia circular, t'ho dic perquè jo crec que és crucial entendre l'economia des de jove, conèixer-la bé, si no després és quan venen els problemes: endeutar-se en excés, o no endeutar-se quan podries fer-ho, invertir malament o fer-ho en productes rendibles o segurs... És tot una mica complicat, ni els bons en saben prou per encertar-la sempre, ja que les variables que influeixen són moltes.

- Ens podries explicar breument quines són les bases de funcionament de CaixaBank?

Les bases de funcionament són l'atenció a la clientela, el préstec a l'empresa i tenir el marge per poder fer una cosa diferencial respecte a la resta del sector financer, que és una obra social gran i encomiable a través de la Fundació "la Caixa", que és la fundació més important d'Espanya, la segona d'Europa i una de les més importants del món.

Miquel de Santiago
Miquel de Santiago

- Les persones grans són les principals afectades per la digitalització i la centralització de les oficines, hi ha alguna iniciativa economicosocial per pal·liar aquesta situació?

Sí, evidentment s'estan prenent mesures, així i tot, és un tema difícil, ja que precisament arran de la pandèmia de la Covid-19 s'ha accelerat el procés de digitalització al món de l'empresa, i, per tant, també al món de la banca. Això fa que determinats segments de població ho pateixin més que altres i un d'aquests és la gent gran. En el llibre en parlo, crec que en aquest cas un tema crucial és agafar bé els "tempus" amb què s'ha d'anar introduint la digitalització, que no té marxa enrere, amb aquests segments de clientela que hi estan menys avesats o que els pot costar més entrar-hi. Per tant, els temps són importants, i voler-ho accelerar tot i per tots d'igual manera, crec que seria un error i se'n ressentiria la clientela, i no ens enganyem, la banca i CaixaBank no és una excepció, viu dels seus clients, i tal com dic en el llibre, sobretot dels clients satisfets.

- Es podria plantejar l'alternativa de tenir una sola entitat bancària comuna per a tot el país?

Crec que no seria bo pels clients. Ja n'hi ha ben poques, cada vegada menys, d'això també en faig referència en el llibre. En l'evolució de les entitats bancàries dins del sistema financer espanyol durant els últims 50 anys, s'observa una davallada considerable, especialment arran de la crisi del 2008 – 2009. Penso que és important que no torni a passar, és important la competència i amb aquesta també surt guanyant el client.

Un altre dels problemes és que cada vegada s'assemblen més totes les entitats bancàries, diria que massa i que és un defecte.

- Per tant, CaixaBank com ho fa per diferenciar-se? A banda de la Fundació de la qual ens parlaves.

Doncs per exemple a través del mercat de targetes de crèdit i de dèbit, on és la número 1 d'Espanya. També és diferència pel que fa a l'assessorament de clients i inversions, tant d'actiu com de passiu, ja sigui per posar dipòsits de diners, recursos dels clients, com per deixar-los-hi. Considero que amb això és totalment innovadora i a banda, pel que fa a tècnica, digitalment et diria que probablement és de les més avançades d'Europa.

Miquel de Santiago

- Els estalvis... millor a casa o al banc?

Sempre per seguretat al banc, i per rendibilitat també. A casa els pots perdre, te'ls poden prendre... Ara estava passant una mica amb el bitcoin i les criptomonedes, hi havia gent que en comprava i s'oblidava de la seva clau d'accés sense més forma de poder entrar-hi.

Les entitats bancàries hi són per això, per donar aquesta seguretat al client.

- Algun consell com a professional per abordar l'actual crisi d'inflació?

La història es repeteix, l'any 1989 també estàvem amb un nivell d'inflació bastant semblant i amb un nivell d'atur d'un 20% a Espanya i aproximadament un 14% a Catalunya, més alt del que encara tenim ara, que estem en unes xifres millors. Per sortir-n'hi, a parer meu hi ha una recepta que no falla mai: temps i fer bé les coses, no gastar més del compte. L'endeutament actual està en un nivell molt alt, tant a nivell espanyol com europeu i mundial. Precisament hi ha entesos molt bons que van preveure la crisi del 2008 i que ja estan pronosticant que si no es redueix l'endeutament de bastants països com els Estats Units, Espanya, França, Itàlia... tornarem a tenir problemes com vam tenir no fa tants anys, que encara no estan resolts del tot, des del meu punt de vista.

- Així doncs, des del teu punt de vista com preveus el futur de l'economia?

El futur el preveig una mica així com comentem, amb menys endeutament per part del govern i dels estats, i també per part de les famílies i les empreses. Les entitats bancàries aquí tenen un paper molt important a jugar, quan se'ls demana un préstec que no és correcte, és a dir, quan no hi ha capacitat de retorn demostrada, el que no es pot fer és concedir-lo, que això és el que va passar en la bombolla del 2008. L'endeutament per mi sempre ha sigut un gran tema, poc endeutament, fer bé les coses i per part de les entitats, rigor en les concessions.

Miquel de Santiago
Comparteix

També t'interessarà