El periodista Jordi Évole estrenarà aquest dimecres la pel·lícula ‘Eso que tú me das’, «una muntanya russa» d’intensitats al voltant de la darrera conversa amb el cantant Pau Donés, mort el passat mes de juny a causa del càncer que patia. La cinta arribarà a 245 sales i l’ha presentada davant de la premsa, equips mèdics, músics i familiars i amics del cantant. Évole ha remarcat que de tota l’experiència es queda «amb la seva reflexió sobre la por», així com amb la seva «constant invitació a viure i la manera que té de dir-ho». Ha assegurat que des del principi tenien molt clar que la xerrada no havia de ser lacrimògena, sinó que també havia de tenir moments d’humor.
«No ens hauríem permès de fer un documental morbós», ha dit Évole, que considera que no s’hagués seguit amb la història perquè se senten molt incòmodes amb el sensacionalisme i el ‘morbo’. «No ha estat difícil no caure en el ‘morbo’ perquè no va amb nosaltres i no és un gènere que practiquem», ha dit.
A més, ha remarcat: «El Pau i jo ja vam arribar plorats a la conversa. Havíem plorat durant el procés i el dia que em va trucar», ha dit Évole. Ha detallat que aquell dia Donés el va trucar per dir-li que havia rebut l’alta de l’Hospital Moisès Broggi per anar a morir a la Vall d’Aran. Més enllà d’aquell moment tot va ser serenor, i ha assegurat: «L’emoció no ens va envair ni va haver-hi plorera, excepte quan ens vam acomiadar».
«Afrontar el dol»
Sobre l’efecte de la pel·lícula, Évole ha assegurat: «M’ha ajudat a afrontar el dol, em va ajudar a tenir un estiu diferent, a veure les coses des d’una altra perspectiva». El periodista ha confessat també sobre l’efecte del documental: «Fins ara era algú de molta acció, i després d’això, no he deixat l’acció però tendeixo a la reflexió. Crec que la pel·lícula pot ajudar tothom a reflexionar», ha dit Évole. Ha considerat «útil» el que ha fet Donés amb aquesta xerrada.
Ha descartat que sigui com les ensenyances de quan es fa un viatge a l’Índia, que canvia a les persones però «als al cap de 15 dies són al McDonald’s». Évole ha considerat que és al contrari: «Reconec que la xerrada amb el Pau, i el que ha vingut després, la segueixo tenint molt present, i ha tingut rastre en mi». El periodista ha afirmat que aquest projecte li ha donat grans lliçons que cal tenir a la vora per «quan venen mal dades».
El paper de la mort
Preguntat sobre la mort, ha afirmat: «He estat més conscient que és allà i que és un factor que ens ronda», i ha alabat la manera «tan serena» del músic d’afrontar-la fent que sigui «un exemple per a tots». De fet, el periodista ha remarcat que cal «ser conscients que la mort és allà», i que «igual que hi ha un naixement hi ha un morir-se, i un trànsit cap a la mort com el de la gestació.
El germà del músic Marc Donés ha dit que va elegir el Jordi Évole perquè el cantant sabia que ell era capaç de fer el que ell necessitava, avalat per la seva trajectòria i per la relació d’ambdós: «Tenia clar que ets un tipus molt honest amb el que fas, i estava segur que plasmaries la seva necessitat de parlar i explicar una sèrie de coses». El seu germà ha destacat, de fet, la clarividència final de l’artista: «Parla amb les idees molt clares i es nota que està molt segur del que està dient».
«Quasi un experiment»
Sobre el plantejament del projecte, Évole ha explicat que no podien saber la «reacció tan sensible» que pot tenir una persona que estigui patint càncer pel que fa a l’estat del cantant. El periodista ha explicat que per a ells aquest projecte «era quasi un experiment». De fet, ha confessat: «No sabíem que faríem amb la pel·lícula quan l’estàvem enregistrant.
«Hi havia la temptació de veure-la l’abans possible a televisió», ha dit Évole, que ha afegit que en aquest medi hi ha també molt de «fast food», i davant d’això l’equip de rodatge tenia la sensació que això necessitava una «digestió més lenta», on hi va tenir molta importància la família.
Per això, ha afegit: «A la darrera conversa amb el Pau em va dir que m’esperés una setmana», ha dit Évole, i a finals de la setmana quan va morir li va trucar el seu germà Marc, que li va demanar que s’esperessin un mes a emetre-la. Després va sorgir la idea de dur-la al cinema, i a la família li va semblar bé. «Aquí la vam agafar el pols a què estava significant la pel·lícula i el que donava a la gent. Ja vam veure que donava una cosa molt especial», ha dit Évole.
El germà petit del Pau Donés, Bernat Donés, ha celebrat que la família es queda amb un gran record, i ha agraït la presència de músics i del personal sanitari. El músic Toni Mateos, company de l’artista, ha reivindicat la seva vocació de ser «sempre autèntic», i ha demanat a les indústries no caure en els clixés per a vendre. També han intervingut diversos professionals sanitaris que han tractat el cantant, i han reivindicat la desestigmatització de la malaltia.
A banda, Évole ha detallat que la pel·lícula també és la seva aportació perquè el públic torni a les sales, i ha avisat que la cinta només es podrà veure als cinemes i que part de la recaptació vagi destinat al Vall d’Hebron Institut Oncològic (VHIO).
