Jordi Savall obre la capitalitat

Jordi Savall es va ocupar ahir diumenge a la nit d’obrir les portes de la música a la Capital de la Cultura Catalana 2019. Ho va fer de forma íntima, amb una llum tènue que només acariciava l’escena, i amb el fons de l’històric retaule d’alabastre del mestre de Manresa, Jaume Padró. En escena el seu fill Ferran amb una tiorba entre les mans i donant veu a les notes del seu pare. Mentrestant, David Mayoral acompanyava dolçament amb tota mena de percussions. Acompanyat al costat del lema de la capitalitat de la cultura De tothom i per a tothom, Jordi Savall, va anar robant, una a una, cada nota de la seua viola de gamba. Ara fidel a la partitura, ara improvisant i donant forma al que la música explica de cada racó del planeta. Primer va interpretar música d’orient. Una cançó de bressol d’Israel, una peça tradicional sefardita i una altra d’Agfanistan. Després van sonar cançons tradicionals catalanes. La cançó del Lladre, la Filadora i el Mariner, serien el nexe entre la música d’orient i la d’occident. I així van avançar els 90 minuts de concert amb diàlegs entre música antiga i moderna, sonant des de la Mediterrània fins al nord i fins a l’altre costat de l’atlàntic.

Amb el nom Temps retrobat, Jordi Savall va brindar un galopar íntim i ple de memòries, de pinzellades que expliquen la manera de ser i expressar-se de cada cultura.

El primer concert de la capitalitat de la cultura catalana va omplir les 300 butaques del paranimf. Va ser un concert sense parlaments. El coordinador de la capitalitat, Marc Comas, només va agafar el micro per agrair la presència del públic i per anunciar l’entrada del trio.

L’actuació de Savall inaugura també la festa major del Santíssim Misteri que es prolonga tota la setmana i que té el seu epicentre dimarts a la nit amb el concert de Les Completes. Una història que es remunta al segle XV i que aquest any s’ha admès a tràmit com a Festa Patrimonial de Interès Nacional, com també són a Lleida Sant Sebastià de Pont de Suert, les falles d’Isil i la festa major de Solsona. A escena, un centenar de cantants i quaranta músics del conservatori i de la Julià Carbonell.