Josep Manel Busqueta: "Em fa por que el control, l’exclusió i la reducció de llibertats siguin els valors que dominin la reorganització de la societat"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
23-05-2020
  • Josep Manel Busqueta: "Em fa por que el control, l’exclusió i la reducció de llibertats siguin els valors que dominin la reorganització de la societat"
  • Com estàs passant el confinament?

Amb resignació, és una situació no desitjada que cal acceptar com un compromís col·lectiu per contenir la pandèmia tant com es pugui. En el meu cas, pel fet d’haver tingut una persona estimada ingressada a la UCI per covid gairebé tres setmanes, penso que he viscut dos tipus de confinaments molt diferents. Ha sigut molt angoixant tenir algú estimat infectat d’un virus que mèdicament no tenim controlat, sense vacuna y tractaments molt eficaços. A més, el fet que ningú pogués estar prop de la persona malalta i que, degut a la situació de saturació del sistema sanitari, tinguéssim poques notícies de la seva evolució incrementava molt el nivell d’angoixa. El fet que entre nosaltres, a casa, tampoc poguéssim tenir cap contacte físic, havíem de guardar una quarantena estricta, va convertir aquestes setmanes en un mal son, dels pitjors moments que recordo haver viscut mai! Un cop passat aquest tràngol, i ja amb el malalt recuperant-se entre nosaltres, el confinament és una altra cosa. Hi ha moments de tot, alguns de gaudi pel fet de poder disposar de molt temps per dedicar-lo a compartir joc i vivències amb la meva filla, també moments de saturació i de necessitat de disposar d’espai més personal, el que per mi està clar és que el confinament fa que el temps sigui com molt més dilatat i hagi estones per tenir moltes vivències diferents.

  • Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

A mi em va bé llegir, evadir-me dins d’un llibre és una de les coses que m’ajuden a fer passable el confinament. També, intentar no pensar molt seguit en tota la complexitat, present i futura, que suposa la situació de covid a nivell social, i sobretot apreciar la sort que representa tenir salut per gaudir de la vida i de la companyia de les persones properes que estimo, amb les que passo el dies confinat.

  • Què et preocupa més?

Moltes coses, el risc de contagi de les persones estimades, sobretot les de més edat, el fet que no es pugui garantir, a curt ni a mitjà termini, el control d’aquesta epidèmia per tot el que això pot suposar pel desenvolupament de les nostres vides i de la nostra activitat “normal”. Em preocupa molt també quin tipus de societat emergirà d’aquesta situació. Em fa por que el control, l’exclusió, en definitiva la reducció de llibertats siguin els valors que dominin la reorganització de la societat.

  • Què n'estàs aprenent?

La nostra fragilitat com a societat i com a persones. Per mi el fracàs del nostre model social i econòmic és estrepitós. El covid ens ha demostrat que una societat capitalista com la nostra no disposa del mecanismes ni sanitaris, ni econòmics per garantir la vida de les persones. També estic aprenent que malgrat tot hi ha persones que en situacions límit són capaces de demostrar quina és la veritable essència humana. Tot el col·lectiu de sanitaris, des dels responsables de la neteja dels hospitals i residències fins als metges i infermeres, estan demostrant, amb el seu comportament diari que, malgrat tot, encara hi ha una possibilitat per a una societat millor, més humana.

  • Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Abraçar i fer petons i jugar al ping pong.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta