Josep Maria Gili: "Els mars i oceans estan ferits, i la clau està en un canvi d'actitud radical dels humans"

LLEIDACOM/ Griselda Mas
05-12-2018
  • Josep Maria Gili: "Els mars i oceans estan ferits, i la clau està en un canvi d'actitud radical dels humans"

En Josep Maria Gili és home de mar. No és pescador, sinó Doctor i Professor d’Investigació del departament de Biologia Marina i Oceanografia en l'Institut de Ciències del Mar (CSIC). La seva mare era de Mollerussa i el seu pare de Mallorca. Des de ben petit li agradava preguntar-se moltes coses. No li agradava conformar-se amb què li deien, sinó anar més enllà. Gràcies al seu professor de secundària i els estius llargs amb el seu pare a les platges de Mallorca, ara porta a les seves espatlles 40 anys investigant la vida que hi ha en mars i oceans.

Centenars de balenes i dofins encallats en platges, ocells pescadors amb l'estómac ple de plàstics o tortugues marines desorientades que ponen ous en platges catalanes, en Josep Maria està sent testimoni, de primera mà, com el canvi climàtic, la sobre pesca i l'explotació dels mars i oceans estan convertint-se i són el medi més oblidat per l'ésser humà. Hem parlat amb ell per saber la realitat de les aigües marines del món.

  • En quin estat es troben actualment els mars?

El que és cert és que desconeixem el 90% dels oceans. Tenim un mínim coneixement, entre un 10 i un 20%, i queda més d'un 80% per descobrir. El que sabem actualment dels mars és que han estat molt, molt castigats per les activitats humanes. Els oceans de mar obert, com els del mig del Pacífic o l’Atlàntic no sabem com estan. Imaginem que estan bé però, tots els mars costaners, tots estan molt afectats per l’activitat humana, tant com per la contaminació, com la sobre pesca de manera industrial, i ara pel canvi climàtic. És un gran repte per la societat saber realment com estan i si realment encara estem a temps de no perdre aquest medi tant important.

Posaré un exemple sobre un dels camps de recerca que faig aquí, que és sobre les meduses. Per què en les últimes dècades les meduses estan proliferant tant en tots els oceans i mars? Per mi, quan arriben grans quantitats de meduses a les platges, cosa que abans no passava tant sovint i ara arriben tots els estius, és com si tu anessis a la platja i et trobessis una ampolla. En aquella ampolla hi ha un missatge a dins, l’obres i veus que és el mar que t’està dient: “Si us plau, ajuda’m, perquè estic molt malament”. Els oceans han estat claus per la humanitat durant milers d’anys, han ajudat a la humanitat a ser com som, i ara són ells els que ens necessiten a nosaltres. Una gran causa de l'estat actual dels mars és el desús i desconeixement. Són molt poc coneguts i el que no veiem, no ens donem compte. La nostra tasca com a científics, no només és estudiar-ho, sinó donar-ho a conèixer el més ràpid i millor possible perquè puguem prendre consciència que sense els oceans, la humanitat no és possible.

  • Quins canvis s’han notat en els últims anys en el comportament de la fauna?

S’han notat molts canvis. És natural que espècies invasores vagin a llocs on no hi eren, ja que totes les espècies es mouen i troben hàbitats millors. Però sí que hi ha molts canvis que no són naturals com, per exemple, l'encallament de tantes balenes, dofins o altres mamífers marins en les costes i això, en gran part, és degut a la contaminació acústica. Aquests animals naveguen pels oceans pel mateix lloc que els grans vaixells i el soroll dels motors els hi espatllen el sistema de localització i es perden. Hi ha molts canvis que són deguts a què estem entrant en un medi i estem abusant d’un mitjà que desconeixem. El fet que s’hagin reduït moltíssim totes poblacions de peixos fa que sobrevisquin pitjor, perquè si n’hi ha algun de malalt, es contamina la resta. Ara al ser pocs s’ajunten molt més i es contaminen entre ells. Altres canvis de comportament els veiem en les tortugues marines, que confonen les bosses de plàstic amb meduses, que és el seu aliment.

Estem introduint tants canvis que els animals és difícil que deixin d’acostumar-se a aquesta vida. Jo crec que l’activitat humana esta transformat l’últim mitjà que li queda, que són els mars i oceans. Perquè el terra ja el tenim tot transformat. Crec que el futur està en prendre consciència, que els oceans són tant importants com el terra on vivim i que si no els cuidem, ens malmetem a nosaltres.

Explicaré una vivència. En els meus quasi 40 anys de feina sobre el mar, estudiant-lo no només des del laboratori sinó des del vaixell, i sota l’aigua, amb robòtica i submarins, el mar que vaig conèixer al començament al que he vist ara… ha canviat bastant. Fa poc temps vaig estar treballant amb submarins per la costa catalana i a un dels pilots li vaig preguntar què quina impressió tenia ara del mar Mediterrani, i me va dir una sola paraula: deixalleria. I aquesta és la percepció que té una persona que se coneix quasi tots els oceans del món.

Les tortugues marines confonen les bosses de plàstic amb les meduses, el seu aliment
Un ocell pescador amb l'estómac ple de plàstics
Les balenes es queden encallades en platges a causa del soroll dels motors dels vaixells
  • Quin creu que és el mar o la zona que està més castigada pel canvi climàtic a dia d’avui?

Totes les zones costaneres, sobretot les més sobre poblades i encara més per les sobre poblades per ciutats industrials, com Marsella, Barcelona, Tarragona o la zona d’Indonèsia. Aquestes són les que estan molt més castigades, perquè al haver-hi sobre població, hi ha molta pesca a nivell industrial i molta explotació. I sobretot les zones més superficials, en les quals els canvis de la temperatura de l’aigua els afecta molt més als peixos.

  • Quines accions fan que els mars es degradin?

El que més degrada el Mediterrani és la sobre explotació pesquera industrial, que s’està fent de forma indiscriminada i irracional en tots els oceans. Segons molts estudis científics, el 50% del peix que entra dels oceans l’hem malmès, l’hem tirat. Semblava que amb els oceans es podia fer tot el que es volia, que és inacabable, i això no és veritat. Aquesta falta de previsió, de consciència, que no pot ser que se tiri lo que se treu del mar, això l’ha degradat molt.

Després tot lo que es contaminació orgànica i inorgànica, que el mar ha sigut on han anat a parar totes les clavegueres i hi han moltes substàncies que encara avui en dia no sabem quina serà la seua repercussió. Un dels grans contaminants són els plàstics, que ara els tenim per tot arreu. No és que ho tinguem ara en bosses de plàstic “por ahí”, sinó que ja estan incorporats en micropartícules, que passaran directament a les cadenes tròfiques i acabarem menjant plàstic. Aquest tema del plàstic fa més de 50 anys que sesta avisant des de la comunitat científica. Però bueno, les administracions tenen les orelles tancades.

  • Això li anava a preguntar, si els polítics fan cas de les advertències dels científics.

No. El col·lectiu científic cada cop més intenta ser més responsable i conscient amb la societat. Però hi ha molts casos aquí Espanya que s’ha vist com els polítics fan molt poc cas. Des de la comunitat científica creiem que el que hem de fer és conscienciar, informar a la societat de la forma més objectiva possible perquè sigui ella mateixa qui reclami un canvi d’actitud.

  • Hi ha molts buits legals, per exemple, respecte a la pesca. Què creu que haurien de fer els polítics?

Els buits legals hi són perquè volen que hi siguin. Jo crec que se poden fer moltes coses, des de protegir moltes àrees, reduir el destintament monetari a l’explotació pesquera industrial, ser molt més rígids amb el tema de la contaminació orgànica i inorgànica, reduir l’efecte hivernacle… Ara ja no és parar, sinó modificar. Ara ja convé curar, en el sentit que els mars estan ferits, i les ferides no se curen soles. I s’ha d’actuar. Però penso que la clau de tot està en un canvi d’actitud radical dels humans vers els oceans i mars.

Per exemple, quan sortim al mar, tothom té una barqueta, qui té l’oportunitat va a les costes i arrasa amb tot. T’emportes els musclos, les petxines, busques els crancs, els pops. Quan anem al bosc, no anem a caçar-ho tot, no anem a arrasar amb tot. Aquesta actitud que tenim d’explotació continuada sobre els oceans i mars, no la tenim a terra. Perquè ens hem adonat que això no va bé. Crec que tenim que canviar radicalment i dir: “No podem fer al mar el que no faríem mai a terra”. Fins que no tractem els oceans com tractem el nostre mitjà, no farem res.

Per què tinc poca confiança en bastants polítics? Doncs perquè si la política reacciona, la societat reacciona. Esperar que siguin els polítics els qui reaccionin... no hi ha res a fer.

  • Quin creu que és el país que porta millor el tema de medi ambient?

Bàsicament són els menys poblats. Els països nòrdics com Islàndia o Noruega, a Canadà fan coses que no estan malament. Països menys poblats, amb una consciencia social i ambiental molt llarga i que tracten l’oceà el mateix com tracten la terra.

  • Les noves generacions estan canviant la manera de pensar respecte aspectes ambientals?

Totalment. Penseu que estem deixant el món molt malmès. Crec que la joventut és l’esperança del futur però, se’ls ha de saber escoltar. La joventut té molta raó. Des del punt de vista científic, et puc assegurar que porto més de 40 anys d’experiència i ara mateix la generació dels 30-35 anys és la millor que hem tingut en molt temps. Però és la que està amb més dificultats de continuar. Si sabéssim aprofitar el potencial d’aquesta joventut, que està excel·lentment formada, és molt conscient i molt compromesa, quantes coses canviarien. 

  • Podem fer alguna cosa, quan anem a la platja, per cuidar el mar?

Hem de canviar d’actitud. Si anem a la platja, deixem de tocar i magrejar les coses. Gaudim de la platja, dels fons, nadem, mirem els organismes, deixem de tirar porqueria a l’oceà, deixem de pensar en emportar-nos tot el que ens trobem. A vegades dius: "A l’escola ja els hi diuen als nens i nenes tot això", no? Però hi havia un gran pedagog aquí Catalunya que deia: “El que l’escola arregla, la família ho espatlla”. Hem de pregonar l’exemple als nostres fills. Que mirin, que nedin, que gaudeixin però, que no toquin la vida que hi ha als mars. 

Si vols menjar crac, el mercat t'espera! Deixa'l tranquil i que faci la seva via
Si veus una estrella de mar, mira-la però no la toquis. Magrejar-la no li és divertit
Si en veus algún, mira'l però no el toquis!
  • Som realment conscients de tot el que comporta i significa el canvi climàtic?

Crec que no en som conscients perquè no ho veiem molt proper. Només em de veure que els estius són com són, els hiverns són menys freds. Tots els efectes de contaminació ambiental són molt importants però, sembla que no ens ho volen dir o ens ho volen amagar… tot i que els desastres que han hagut en els últims anys, grans incendis, estius tant secs, riuades tant impressionants, tots aquests cicles que s’han descontrolat i que són molt greus faran, com a mínim, fer pensar a la gent, que és molt important. El problema és com diuen: “Si no hi ha morts, no actuem”, perquè no podem pensar-ho. Ens falta un bon recorregut.

  • Vaig llegir en un titular que ens queden 12 anys per evitar una catàstrofe. És cert?

Sí, és una gran veritat. Això ho va dir Mayor Zaragoza, i també que nosaltres som l’última generació que pot aturar el canvi climàtic i que pot fer que aquest canvi sigui molt més lent. Jo crec que aquest canvi el que esta produint és que comença a ser molt problemàtic. Tenim una oportunitat. La volta enrere no serà possible si no actuem en aquest moment. Estem en un moment crucial, important pel futur del planeta i tenim, per un costat, la desgràcia de ser les generacions que ho està vivint però, si donem la volta a la truita, també som els que tenim la sort de ser els que ho puguin canviar.  Jo m’apunto més a la segona part. Aprofitem aquesta avantatja de ser la generació en un moment àlgid i no ser una generació que ho acabi matant tot.

  • És el que deia vostè, conscienciar i començar a canviar costums és molt important.

Sens dubte. I aquí hi ha un paper molt important que és la transmissió de coneixements de forma activa, fàcil i didàctica, on hem de col·laborar tots els científics.

  • Ara mateix està en alguna investigació?

Una de les coses que vaig parlar aquí a Lleida en la xerrada al IEI, i que em va fer molt content,  és que portem quasi 25 anys investigant l’Antàrtida i per què en un lloc on les condicions per la vida són tan extremes, sobtadament hi ha una biodiversitat més grans del planeta. Intentar donar respostes, ja que és un repte i estem molt posats en això.

Per altra banda també estic molt ficat amb l’estudi de proliferacions de meduses. Catalunya, en aquest moment, és un referent a nivell mundial per com se gestiona això a nivell de platges. Estem molt orgullosos d’aquests estudis.

I després un altre tema en el que estic molt posat és en generar un coneixement sobre el què són els fons marins, sobretot del Mediterrani però també del Pacífic i l’Atlàntic, que són la base per a la controlació marina. La única manera que els oceans o la vida marina pugui tirar endavant i tenir recursos és que conservem el seu hàbitat. Ara estem molt posats en la investigació dels fons entre 100 i 500 metres de fondària, aprofitant molt les noves tecnologies.

També estic molt capficat des de fa temps en una web que pretén transmetre coneixement científic directament a la societat, a les escoles, a tothom. La web és https://elmarafons.icm.csic.es/ i és un projecte en el qual hi portem uns 8 anys i es base en portar continguts dels científics, d’actualitat i rigor, a l’escola Primària i Secundària per tal que els mars i oceans estiguin més presents en la nostra educació. De temps no me’n sobra però d’il·lusió no me’n falta (somriures)

  • Al principi m’ha dit que vostè sempre s’ha fet moltes preguntes. Quina s’està fent ara i quina resposta espera trobar?

La pregunta més important que me faig ara és: Arribarem a temps? Arribarem a temps que aquest món quedi en condicions mínimes com per a que les properes generacions puguin seguir gaudint del que hem gaudit nosaltres? Quina resposta espero trobar? Doncs espero poder, no només amb el coneixement científic sinó amb la pedagogia que s’ha de fer des del coneixement, arribar a temps.

Notícies relacionades: 
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta