Josep Pàmies: "les revolucions han de ser dolces, si no, no serveixen per a res"

Presenta’t. Qui és Josep Pàmies?

Sóc un pagès jubilat i apassionat ara de la feina que faig a la Dolça Revolució.

Què significa per tu la Dolça Revolució?

Som una associació que propugna l’autosuficiència de l’ésser humà, l’alimentacío sana, les teràpies naturals de baix cost i l'ús de plantes medicinals. És a dir, no perdre la salut i recuperar-la. També ens centrem en el vessant emocional. Hi ha una sèrie de factors que influeixen en què la gent estigui malalta. Ho estudiem i ho divulguem. Les plantes medicinals permeten curar de forma senzilla i sense agressió.

Creus que la revolució ha de ser dolça?

Sí. Perquè si la fem per imposició, no funciona. Jo ja n’he vist moltes de revolucions. La russa, la xina, la cubana... Totes han acabat sent el mateix. Així s'aconsegueix un capitalisme d’estat com a la Xina. Les revolucions imposades no serveixen per a res. Han de ser des de l’interior de la persona que a poc a poc ha d’anar canviant. Cal reconèixer que cada persona té un camí i una velocitat de canvi. No cal forçar la gent.

Tu l’has fet aquest canvi?

Sí. Vaig fer aquest canvi en un moment en què estava molt fotut. Feia agricultura química. Estava molt malalt. Els companys pagesos que feien agricultura ecològica em van anar convencent. Canviar la forma de cultivar em va fer sentir millor. Descobrir després les plantes medicinals va ser molt potent. Poc a poc vaig anar avançant en un camí que 30 anys enrere hauria estat impensable.

Quan va passar tot això?

Ara tinc 69 anys. Als 50 vaig començar a fer canvis. Vaig veure que no podia continuar. Ni jo ni les terres. I ara estic molt millor que no pas fa 20 anys.

Entre mig, vaig tenir una angina de pit fa 6 anys, enmig de molta pressió: mediàtica, amb pèrdues a l'empresa, a nivell familiar. Vaig tenir un infart per no saber gestionar emocions. Ara he aprés a fer-ho i encara que visc sota molta més pressió, m’ho agafo d’una altra manera.

En els darrers mesos has estat acusat de conrear marihuana i finalment, t'han absolt. Com has viscut tot aquest procès?

Anys enrere m’afectava molt. Em preguntava perquè rebia atacs si jo no li feia mal a ningú. No ho entenia. Ara sí. Ara que ho entenc ja no m’afecta. M’han absolt d'això de la marihuana però em podrien haver condemnat tranquil·lament. Hagués anat a la presó sense problema perquè sé que allà hi ha gent més potable que molta que està a fora.

(Riu bromista) A dins hagués fet una bona feina perquè hagués convertit a petits traficants de droga en naturòpates terapeutes d’aquestes substàncies.

Per què ha de servir la marihuana?

Per tantes coses! Nosaltres no la recomanem fumar. Però amb oli o tintures pot ajudar amb l’epilèpsia, càncers de molt tipus, artrosis, ...

Tu prens algun medicament?

Ara no.

Cap?

Fa 6 anys, quan vaig tenir l’angina de pit em van dir que m’hauria de medicar tota la vida. I quan al cap d'un temps em va veure un altre cardiòleg em va dir que jo el que tenia era un problema amb la gestió de les emocions. Aquest metge havia estat director de transplantaments de l’hospital Sant Pau i va ser catedràtic de la UdL durant una dècada. Ara fa tractaments amb l'energia. A mi em va fer un tractament de polaritat i ara, no em medico. Estic bé. En aquests 6 anys, he aprés a gestionar emocions. Amb aquesta confiança i prenent una cullereta de magnesi cada matí, em trobo millor que mai. Cal desfer el nus que es contrau a la musculatura del pit i que no deixa passar la sang. I això ho he aconseguit treballant les emocions.

L’alimentació també ajuda: menjar poca carn, molta fruita i verdura, amanides. Ajuda a que tot funcioni.

Què és el que més t'agrada menjar?

Al matí, res més que una peça de fruita. Em dóna energia. Si fos més jove, prendria algun cereal. Al dinar, no menjo massa i per sopar gairebé res.

Avui fem paella. Vegetariana amb bolets. M’encanta!

Amb tanta preocupació per l'alimentació, et permets algun pecat?

Jo era molt adicte als dolços. El sucre és el pitjor que hi ha, genera molta ansietat. Però és que és tan adictiu...!  De tant en tant sí, peco. Em menjo un coulant, per exemple, un cop al mes o cada dos mesos.

És que no podem ser esclaus. Si estigués molt fotut, seria més radical. Però ara em permeto el luxe de pecar de tant en quant. No podem ser esclaus de les dietes. Cal aplicar una dieta del sentit comú. Tampoc no és bo menjar en excés d’alguna cosa concreta per molt que sigui saludable. Ni que mengis ecològic, si no fas alimentació variada, no serveix. Perquè acabaràs obès.

Abans parlaves de la importància de les emocions a la infància. Com va ser la teva?

Més o menys feliç. Però va ser més dura que ara, perquè vaig començar a treballar molt jove. També potser em va formar més. Vaig començar a treballar als 16 anys. Però des dels 8, ajudava els pares a l’horta. Èrem pagesos. I nosaltres ens amagàvem a uns arbres grossos perquè no volíem treballar i el pare ens buscava per obligar-nos a ajudar-lo a arrencar les males herbes. Algunes de les que ara sé que són medicinals! Ara d'això es diu “explotació familiar” i és normal treballar amb tots els de casa, però abans era encara més radical!

En què et consideres especialista?

Cada dia més en estimar tothom. Fins i tot els enemics. De fet, considero que no n’hi ha cap, d'enemic. Si no ens ho prenem així, qualsevol enuig ens acaba trasvalsant. Si algú fa algo, segur que té una raó. I ja està. Sembla que vagi de tornada, però no és així. Si veig una cosa injusta, ho he de denunciar, però denunciar no vol dir odiar.

I si fossis un superheroi, quin superpoder voldries tenir?

Paciència i tolerància. Perque qui t’ataca no sap ni perquè t’ataca. Amb això ho canviaria tot! Ens posem massa nerviosos per no res. Però costa ser pacient i tolerant.

Com disfrutes, què t’agrada fer?

Experimentar amb les plantes, veure com pugen les tomates a l'hort, per exemple. Els petits plaers que et dóna la natura. És bonic disfrutar de la vida, la frescor de l'entorn.

No li tens por a res?

Bueno, potser a una agressió que em fes patir. Però no tinc por a la mort. I si no tens por a la mort... a què li has de tenir por? Al dolor potser... però com que sé que tinc remeis com la marihuana, no pateixo.

Alguna cosa et sorprén?

No. Perquè tot passa perquè ha de passar. Sempre hi ha una raó.

Un crit ens sorprén des de l'altra punta de l'hivernacle. La paella vegetariana està esperant. És l'aniversari de la seva dona i és l'hora de dinar. Com que hem aprés que tot té un sentit, doncs aquest "a dinar!" serveix per tancar l'entrevista.

Bon profit.