El president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va manifestar ahir que el seu principal objectiu en els propers 4 anys és que l’aigua arribi als setze sectors del canal. Tanmateix, va admetre que el seu repte està condicionat a les aportacions que faci la Generalitat que en els últims 4 anys han passat de més de 100 milions anuals a tan sols 30. Per això, va reconèixer que l’única alternativa “és continuar reivindicant perquè el Segarra-Garrigues és vital per a Lleida i, si no es fa, l’agricultura desapareixerà”. Jové va qualificar d’“èxit absolut” el volum d’adhesions al reg “que era la principal preocupació de la Generalitat a l’hora de fer obres. Avui hi ha sectors que ja han aconseguit el 70% d’adhesions i esperen l’inici de les obres de reg”. Aquest és el cas de la zona zepa d’Alfés; el marge esquerre de Cervià i Castelldans i el sector 13 (Aitona, Seròs, Llardecans i Sarroca) “que no es fan per falta de diners”, va assegurar Jové.
En l’actualitat es troben en reg 7.000 hectàrees, més del 40% de les 17.000 hectàrees del canal que compten amb la infraestructura. Per a Jové, aquesta aposta dels agricultors és “molt clara, i més si tenim en compte que la gent s’afegeix al projecte sense ajuts i tan sols amb el finançament de la banca privada”.
Jové va ser nomenat ahir de nou president del canal per aclamació en unes eleccions en les quals no hi va haver més candidatures. Va revelar que en el seu primer mandat va negociar amb ASG (adjudicatària del canal) que assumís el deute de la comunitat, d’1,2 milions, a canvi d’aplicar part del cost al consum dels propers 12 anys. Va afegir que, si es manté el volum d’adhesions el deute es liquidarà en 7 o 8 anys. Durant l’acte d’ahir va comptar amb Xavier Albareda, de nou vicepresident. Es va nomenar la mesa d’edat, amb el regant de més edat, Josep Mestres, de 73 anys, i el més jove, Josep Civit, de 28, que van proclamar Jové com a president. Com també passa al Canal d’Urgell, a més, una dona és presidenta d’una col·lectivitat per primera vegada. Es tracta de Marta Batalla, que segueix la trajectòria del seu pare, Joan Batalla, un històric del projecte que ja és mort.
Expedient al Canalet de Tàrrega per obres en un espai zepa
La conselleria de Territori ha obert un expedient al Canalet de Tàrrega perquè regularitzi el reg a les zones de protecció de les aus (zepa). La problemàtica afecta unes 1.000 hectàrees d’Altet i de Claravalls. Els regants han de presentar ara al·legacions. Segons va explicar ahir el vicepresident del Canalet, Justo Minguella, l’expedient es presenta després de les obres de millora a la xarxa de reg que des de l’any 2006 estan afectades per les mesures de protecció de la Xarxa Natura 2000, “obres que duem a terme com a condició imposada per Agricultura per poder regar des del Segarra-Garrigues”. Segons Miguella, el problema rau en el fet que no està fixada la dotació de reg en aquesta zona afectada, que rega des de l’any 1963.
