“He conegut gent que han perdut quatre dits i no surten de l’habitació. Jo aquestes coses no les acabo d’entendre. Crec que la vida és molt bonica i s’ha de disfrutar.” Juanjo Méndez, ciclista paralímpic barceloní, va decidir aplicar-se a si mateix aquesta filosofia després de patir el 1992 un greu accident de moto en el qual va perdre el braç i la cama esquerra. Méndez, de 52 anys, bicampió del Món de ciclisme i tres vegades medallista en els seus quatre Jocs Paralímpics, va oferir aquest dimarts a Lleida una xarrada amb què inaugurava l’exposició V15IONS, a l’Espai Orfeó.
La vida de Méndez va fer un tomb el 1992, quan tenia 27 anys. Es va desmaiar mentre conduïa la moto. “Em van tapar amb una manta, donant-me per mort, fins que algú va veure que em movia”, relata. “Em van fer massatge cardíac durant mitja hora, 48 litres de sang i vaig estar 20 dies en coma. Ho vaig acceptar… la meua família ho passava pitjor que jo i em va ajudar molt que els meus amics em van continuar tractant igual que abans”, explica.
L’Espai Orfeó acull fins al dia 17 una exposició de fotografies sobre “històries de superació personal”
Va arribar a pesar 100 quilos. “Havia de fer alguna cosa.” Bernat Moreno, el seu amic i entrenador, li va recordar que sempre havia fet ciclisme i va tornar. “Vaig trigar 18 anys a guanyar el meu primer Campionat del Món”, rememora. Presideix un club que va crear, Genesis, dedicat a la integració a través del ciclisme. Li agradaria arribar als seus cinquens Jocs, a Tòquio “i després ho deixaré. Ja en tinc prou. Continuaré anant en bici, muntant a cavall i amb el club. M’omple i m’ajuda a viure”.
L’exposició, que organitza la Fundación Grupo Sifu, mostra fotos de quinze persones amb discapacitat en el seu entorn laboral, de Quim Puig i Romuald Gallofré.
