Jutges de Lleida obliguen els bancs a tornar les clàusules terra sense límits

El passat 3 d’abril, SEGRE va informar de sengles sentències de dos jutjats de Lleida que obligaven dos bancs (la Caixa d’Estalvis de Salamanca i Sòria i Catalunya Banc) a tornar el que havien cobrat de més amb clàusules terra des de l’inici de la hipoteca i no des del límit del maig del 2013 que va establir el Tribunal Suprem en una sentència. Aquests dos jutjats van ser el de primera instància número 8 i el de primera instància número 3 de la ciutat.

Ara aquest diari ha tingut coneixement que un altre jutjat lleidatà ha dictat almenys unes altres dos sentències en les quals es pronuncia de la mateixa forma. Es tracta del mercantil número 1 de la capital. Aquesta instància judicial també s’ha fet el desentès dels límits que va establir el Tribunal Suprem i ha obligat dos entitats bancàries (el Banc Popular i, de nou, Catalunya Banc) a tornar el que havien cobrat de més des de l’inici del contracte.

Aquestes dos sentències s’han dictat arran de sengles demandes de nul·litat tramitades per l’Associació de Perjudicats d’Entitats Financeres (Apdef), que a Lleida representa el despatx Cudós Consultors. En les demandes, dirigides per Antonio Calero, advocat de l’esmentat bufet, es demanava la retroactivitat de la nul·litat de les clàusules terra des de l’inici del contracte hipotecari i no des del límit del maig del 2013 establert pel Tribunal Suprem per tal de garantir l’estabilitat financera del sistema bancari.

El magistrat Eduardo Enrech, degà dels jutges de Lleida, dóna la raó al lletrat i ordena la retroactivitat des de la firma de la hipoteca. És a dir, el mateix que els titulars dels jutjats de primera instància 3 i 8 de la ciutat. Tots s’avancen a la presumible decisió que prendrà el proper 26 d’abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del qual s’espera que declari la retroactivitat sense límits.

Lleida

El criteri dels tres jutges de Lleida va molt més enllà de l’establert fa dos setmanes per una magistrada de Madrid que va obligar 40 bancs a tornar el que havien cobrat de més amb les clàusules terra. Aquella sentència resolia d’aquesta forma una demanda col·lectiva, però no transcendia el límit del maig del 2013 establert pel Tribunal Suprem, és a dir, descartava la retroactivitat sense límits que sí que han apreciat els tres magistrats de Lleida.

Fonts del sector bancari han estimat que la devolució del que s’ha cobrat de més fins al límit del maig del 2013 comportarà uns 5.000 milions per als bancs, mentre que la retroactivitat sense límits establerta pels tres jutges lleidatans comportaria uns 9.000 milions.

Aquesta xifra se cita també en una de les sentències dictades a Lleida, concretament, la del jutjat de primera instància número 3, una de les dos que va avançar SEGRE el passat 3 d’abril. S’hi raona que difícilment es pot al·legar, com fa el Suprem, el risc que aquesta xifra de 9.000 milions d’euros representa per al sistema financer bancari, quan aquest ha rebut ni més ni menys que 60.000 milions d’euros en ajuts públics. A més, el mateix jutjat argumenta que aquests 9.000 milions d’euros es tornarien al sistema econòmic i es reactivaria el consum.

Totes aquestes qüestions seran resoltes el proper 26 d’abril pel Tribunal de Justícia de la UE. De les resolucions dictades fins a la data per aquest tribunal en temes similars, es dedueix que el més probable és que fixi la retroactivitat sense límits.