El Codi da Vinci, el popular best-seller de Dan Brown, està prohibit al Vaticà i el Líban. La Regenta, de Clarín, estava prohibit a Espanya fins al 1946, igual que La Colmena, de Cela, fins al 1963 per les seues al·lusions al sexe. Els versos satànics, de Salman Rushdie, continuen prohibits en països com l’Aràbia Saudita, Egipte o el Pakistan. I clàssics d’autors catalans com Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen), Jordi Teixidor (El retaule del flautista), Àngel Guimerà (Terra baixa) i Joan Triadú (Nova antologia de la poesia catalana), entre d’altres, van rebre la tisorada implacable de la censura franquista.
Tots aquests títols i molts més formen part de la mostra de llibres prohibits oberta aquesta setmana en un dels claustres de la Biblioteca Pública de Lleida i disponibles en el servei de préstec. L’exposició, que també pot veure’s en altres biblioteques de Catalunya, no només és una singular manera d’incentivar la lectura de títols curiosos que en algun moment de la seua història van ser prohibits o censurats, sinó que és un reclam per a la primera edició de la Fira del Llibre Prohibit, que se celebrarà el 14 de setembre a Llagostera, a Girona.
L’exposició mostra la importància de la ficció literària i quants esforços ha destinat el poder (sobretot quan no és democràtic) a tot el món i al llarg de totes les èpoques per acabar amb la literatura, que no deixa de ser l’expressió dels pobles.
La mostra a Lleida presenta des de títols de caràcter sociopolític (El capital, de Marx; El príncep, de Maquiavelo; o El contracte social, de Rousseau) fins a novel·les el contingut moral o sexual de les quals va suscitar la polèmica en el seu temps: des de clàssics com Madame Bovary, de Flaubert; Justine, del Marquès de Sade; o fins i tot els contes de Les mil i una nits, fins a títols més recents com Lolita, de Nabokov, o Escopiré sobre la vostra tomba, de Boris Vian. I també sorpreses com ara Cien años de soledad, de García Márquez, novel·la eliminada d’un institut de Califòrnia just després de guanyar el Nobel perquè es va considerar «escombraries que es fa passar per literatura».
