La Borsa torna a enganxar

En un moment en què els tipus d’interès són històricament baixos, els inversors busquen alternatives rendibles per als seus diners. Una és la borsa, els mercats de renda variable. En els deu primers mesos de l’any, l’espanyola ha negociat 824.295 milions d’euros, que suposa un 16,3% més que en el mateix període del 2014. Una xifra que demostra que la Borsa torna a enganxar.

Més enllà dels mites generats al seu voltant, la borsa en l’origen és una eina de finançament per a les empreses, que entre les diferents opcions que disposen -demanar un crèdit bancari, per exemple- elegeixen anar al mercat de renda variable i posar a la venda part dels seus actius financers, les accions. Aquest primer acte de compravenda es denomina mercat primari.

Antonio Giralt, vicepresident de la Borsa de Barcelona, explica que «quan una empresa entra en un mercat obre una finestra de finançament recurrent, és a dir, que pot captar capital en el moment que surt a borsa i també després, mitjançant ampliacions de capital. Aquestes noves captacions tenen un cost menor que el primer de sortida».

Una vegada que la companyia surt a borsa, es genera el mercat secundari, que és el que coneixem popularment, amb les seues pujades i baixades. Bàsicament es produeix quan l’inversor decideix vendre’s aquestes petites parts del capital de l’empresa que ha comprat.

A partir d’aquest moment, el preu d’una acció pujarà o baixarà atenent molts factors, malgrat que principalment són dos: l’estat actual de l’empresa (si guanya o perd diners) i les seues perspectives de futur. D’una banda, reflecteix informació certa, i de l’altra, es basa en una predicció.

És per aquesta raó que es diu que la borsa és un indicador avançat del cicle econòmic, perquè intenta anticipar el que passarà, si l’economia creix o es contraurà.

En l’actualitat, les quatre borses de valors espanyoles (Madrid, Barcelona, València i Bilbao) funcionen com una borsa única, mitjançant una plataforma de contractació electrònica (SIBE). Abans es feia una trucada i, a través d’un corredor, es comprava en un o un altre parquet. Ara és indiferent comprar a Madrid o a Barcelona, perquè tot està centralitzat i informatitzat, i té lloc en temps real. És el Mercat Continu, que obre a les 9 del matí i tanca a les 17.30 (full time i en què cotitzen les empreses més representatives espanyoles i amb més volum de contractació.

Al Continu tenen lloc a més diferents mercats o segments de mercat, com és el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), de recent creació (2009), destinat a petites i mitjanes empreses, com les lleidatanes Griñó Ecològic i Lleida.net, que en el seu moment van saltar al parquet amb la intenció d’expandir-se i créixer.

Funciona de la mateixa manera que la borsa tradicional i alguns dels requisits són ser Societat Anònima i posar un mínim d’accions per valor de 2 milions d’euros en accionistes minoritaris.

En aquests moments hi ha 31 empreses al MAB (vuit de catalanes), que van dels 10 milions de capitalització als 300 milions. En aquest sentit, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va fixar entre 500 i 1.000 milions el límit perquè una empresa deixi de cotitzar al MAB i passi a la lliga major. Al Continu, també s’hi troben el Latíbex, de valors llatinoamericans, i el de blocs, que serveix per vendre grans paquets accionarials.

I finalment hi ha el mercat de Ròdols Electrònics, per a companyies amb menor liquiditat i en el qual únicament es donen dos subhastes al dia, a les 12.00 i a les 16.00. En aquest mercat cotitza la tercera de les empreses lleidatanes, Agrofruse.

L’interès de les empreses lleidatanes per sortir a borsa també creix. GlobaLleida va organitzar l’octubre passat una jornada per donar a conèixer el MAB a la qual van assistir vint empresaris lleidatans.