La Fundació dels Canals d’Urgell ha inaugurat aquest cap de setmana l’exposició temporal ‘Aixovars. La gent del Canal a través de la roba blanca i la llenceria de principis del segle XX’. La directora de la Fundació, Maribel Pedrol, ha explicat que la mostra vol «donar veu» a les dones que sempre havien quedat amagades darrera la figura dels homes que treballaven en el finançament i la construcció del Canal d’Urgell. Aquestes dones, tenien un paper molt important, entre els quals destacava la confecció de les peces de roba. Al mateix temps, l’exposició vol posar de manifest les diferències entre classes socials de l’època ja que les peces de la burgesia eren molt més elaborades i en canvi les dels treballadors no.
Maribel Pedrol ha explicat que l’exposició vol mostrar una comparativa de les dos classes socials que convivien en la construcció del Canal d’Urgell i a la Casa Canal a finals del segle XIX i principis del XX. Es fa a través de la roba dels aixovars, una roba que és blanca i que va des dels llençols, a pijames, barrets per dormir, mocadors i llenceria. Les peces que hi ha són exclusivament de dona perquè s’ha volgut donar veu a les dones que van quedar «amagades» darrera la figura dels homes que s’ocupaven de construir aquesta gran infraestructura de regadiu que va canviar la vida dels habitants de la plana d’Urgell.
Pedrol destaca que pot «sobtar» una mica que es faci una exposició amb llenceria a la Casa Canal, però remarca que aquesta és «l’excusa» per parlar de la convivència de la societat burgesa que va pagar la construcció del canal i que fins a la meitat del segle XX va «coexistir» amb la classe treballadora que construïa la infraestructura per acabar treballant plegats amb els burgesos.
Per tant doncs, a la mostra hi ha dos tipus de robes, les més riques i cares que pertanyien a la classe burgesa i les més barates però també treballades que pertanyien a la classe treballadora. En aquest sentit, es fa especial incís en el fet que les robes de la classe burgesa eren fetes i treballades per les dones dels treballadors del canal. Pedrol assenyala que a d’altres llocs eren les monges de l’entorn les qui se n’ocupaven, però que en aquest cas, la feina s’encomanava a aquestes dones.
La roba que forma part de l’exposició no és de la Casa Canal sinó que es tracta d’una petita mostra de la col·lecció de la Victòria Antó. Una bona part ja havia estat exposada al Castell del Remei, a Penelles (Noguera), i la seva fundació i la dels Canals d’Urgell han arribat a un acord per mostrar les peces a Mollerussa. A més, l’exposició serà la darrera de les mostres temporals que s’han fet a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell ja que en els propers mesos s’hi faran obres de reforma i es reconfigurarà l’espai. Aixovars es podrà veure durant tot el mes de juny.
L’exposició es complementa amb fotos de l’arxiu de la Comunitat General de Regants i mobles de l’època cedits per famílies de Mollerussa i Barbens que intenten mostrar la dualitat de les dues classes socials, amb planxes per planxar roba, un llit, un armari o un braser.
