La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol se suma a les activitats del Cap de Setmana Ibèric
Durant els dos dies el jaciment acollirà visites guiades, teatralitzades i tastos de cervesa Iberika
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol participarà el cap de setmana del 7 i el 8 d’octubre en les activitats del 23è Cap de Setmana Ibèric. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC), en col·laboració amb l’Ajuntament de Tornabous, han organitzat diverses activitats destinades a donar a conèixer el jaciment, un dels més importants del poble ibèric dels Ilergets.
Durant tot el cap de setmana hi haurà jornada de portes obertes al jaciment i s’organitzaran visites guiades i visites teatralitzades. Les visites guiades donaran a conèixer el jaciment i els resultats de les darreres intervencions arqueològiques que s’hi ha efectuat, mentre que les visites teatralitzades explicaran, a través de dos personatges del món iber, com era l’organització social dels pobles ibers. Les visites les portarà a terme l’empresa “Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme”. El programa d’activitats inclou també tastos de cervesa “Iberika”.
En total s’han programat tres sessions de visites guiades per conèixer en profunditat la ciutat ibèrica (dues el dissabte a les 12.30 i a les 17 hores i una diumenge a les 12.30 hores). Les visites teatralitzades seran dissabte i diumenge a les 11 del matí. El tast de cervesa Ibèrica es farà dissabte a la tarda després de la visita guiada i diumenge al migdia, després de la visita guiada.
El Molí d‘Espígol
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu ibera dels ilergets. Les estructures més antigues es remunten a la primera edat del ferro, a l’inici del segle VII aC, que és quan es va edificar una fortalesa que va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada sobre una suau elevació de la plana urgellenca, en l’actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui dia s’ha excavat aproximadament una tercera part del nucli urbà.
Les excavacions han posat en relleu l’existència d’una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una gran muralla i disposava d’un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferents tipus i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
El jaciment del Molí de l’Espígol va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, en la categoria de zona arqueològica, i és un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets, que va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC.
Com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, la ciutat va ser abandonada entorn de l’any 200 aC i, tot i que l’any 100 aC hi va haver una certa recuperació, fou abandonada definitivament a mitjan segle I aC. Algunes hipòtesis indiquen que la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d’Atanagrum, antiga capital de la tribu dels ilergets.